Agafant el ritme casteller!

Amb la confiança del corredor de fons que sap que l'èxit no es troba en un bon inici sinó en mantenir un ritme que li permeti acabar amb prou forces per fer el temps que s'havia proposat, la temporada de la Colla Jove va començar renovant estructures, donant confiança als troncs i a la canalla i fent un pas a pas que, en alguns moments, va provocar un cert relaxament, exasperació i algun assaig d'aquells en que va caldre les paraules del Jordi Crespo per retornar al camí que seguim des de fa mesos.

Ahir però, vam tornar a fer un gran assaig. Gran amb majúscules perquè vam recuperar l'aire que es respirava al setembre, quan tota la colla tenia el convenciment que la tripleta més que possible, era probable. Hi ha qui diu que el 3 de 8 de Nou Barris el diumenge passat ens ha tret un pes de sobre, personalment és des de l'assaig de divendres que tinc la sensació que ara si, ens toca treballar a tots de valent. La colla ha respost, i de quina manera! Ahir, divendres d'assaig especial, el local del Cós del Bou era ple com poques vegades havia vist a aquestes alçades de la temporada. Això ens va permetre fer proves sensacionals, ja no només dels castells que aquest diumenge hem de portar a plaça, sinó del 3 i el 4 de nou. Una gran feina que avancem algunes setmanes respecte la temporada anterior, i que, per molt que les proves que vam fer posteriorment van ser la pastanaga necessària, era l'autèntic objectiu d'un divendres xafogós i que es va acabar, com tots ens imaginàvem, força tard.

Pel que fa al que tots esperàvem amb curiositat i, cada cop menys, respecte, es pot dir que va anar prou bé. Vam començar amb la prova de 5 de 9 amb folre, mai havia estat tant endins d'un castell a la Jove, i la sensació general és aquella de quan t'emproves sabates noves, hi poses el peu, t'agraden, penses osti que guapo sóc i que bé que em queden i malgrat que et fan una mica de nosa aquí, t'apreten una mica d'allà, fas quatre passes sabent que a força de temps i quilòmetres allò serà part del teu propi cos. Unes sabates que, a més, saps que es van dissenyar a casa, de marca tarragonina, tot i que quan te les vas voler posar plovia una mica, i al final les van lluir uns altres. Al 5 personalment li tinc moltes ganes, i crec que, si mai ens ho haguéssim de plantejar (ja se sap que, sobretot a la Jove, es bo no generar expectatives i que tot el que vingui sigui com un regal de Santa Tecla) aquesta seria la meva aposta, perquè el coneixem, perquè és una pedreta que tenim a la sabata, i perquè al cap i a la fi és com retrobar un vell amic, al principi no saps què dir-li, però passen les hores i les cerveses i sembla com l'últim dia que ens havíem vist no? (tot i que jo no l'arribés a conèixer! XD)

Pel que fa al 2 de 9 amb folre i manilles, és el primer castell a la Jove on he pujat al folre, n'estic molt content. Unes manilles que ho vulgui o no, he comparat amb les que vàrem fer unes setmanes enrere als Arreplegats, i per això és un castell que veig força més llunyà, no pel fet que tinguem millor l'estructura del 5 que la del 2, sinó perquè crec que és una construcció que s'ha de treballar de valent, que requereix temps específic i sobretot molt de convenciment i mentalitat. Penso que les manilles o te les creus de debò o no les faràs mai. Dic això perquè amb els de la camisa verd quiròfan vam estar treballant-les durant dos mesos ben bons, fent proves de "columnes de manilles" a cada assaig per treballar de valent la pinya, descarregant el pilar amb el folre a terra uns quants cops cada setmana, fent proves del castell amb el nucli del folre i les mans de les manilles, acompassant, planificant i ordenant cada moviment de la pujada del folre i les manilles com si fossin passos d'una dansa ritual, i finalment un dia d'assaig especial vam aconseguir posar-ho tot sobre una pinya en la qual la major part de la gent no havia fet mai castells i venien pel dinar que vam prometre al finalitzar l'assaig. Aquell dia, després d'aguantar uns valuosíssims segons amb el quart col·locat, la pinya es va enfonsar, però va ser la prova que ho podíem fer, perquè sabíem que a dalt tot era una màquina prou precisa. Per això penso que la prova d'ahir, és, en certa manera, un miratge que pot engrescar molt, però que té una validesa relativa. Tot i això compte amb treure-li importància perquè també ens demostra moltes coses, que la colla, i parlant de la Jove crec que puc dir (sense voler menystenir ningú) la ciutat i la comarca, en tenen ganes i l'ambient d'assaig ho demostra, que tenim els elements necessaris, i que per tant, només és necessari el convenciment i la determinació per fer-ho. Els Arreplegats ho vam aconseguir amb dos mesos de treball i tres assajos setmanals, a vegades pensem excessivament en el llarg termini que va més enllà de les temporades presents quan potser el que cal és creure'ns-ho i posar-ho al calendari. Que consti que parlo des del punt de vista de qui porta deu anys a la colla però, només uns quants com a mig casteller/graller, i uns mesos de veritat.

Deixant de banda les reflexions d'alçada, l'assaig d'ahir va ser un gran assaig per veure terra a la vista de la tripleta, veure-la més probable que no pas possible, per les proves, per la motivació de la gent, especial atenció a la fornada de nous castellers "edat batxillerat" que fa uns mesos ens sorprenen a tots per les seves extravagàncies però també per la seva "energia", i per la mentalitat de tots plegats.


Acabo content i feliç per l'estrena del Magí i la Núria a l'assaig dels "grans" fent d'anxanetes a dos pilars de 4 sensacionals!! Dos cosins de cosins d'aquells que gairebé podem dir que som família, que augmenten la quota constantinenca (sent justos mig constantinenca) de la Colla Jove. Felicitats!!