Sexisme per a tots els gustos senyors!!
dimecres, 26 d’agost del 2009
Parlant del sexisme de l'aftersun...
Aquí teniu dues imatges, una és ben clar d'on surt, el festival Aftersun de Maspujols, que des del 2004 reuneix els amants de la música electrònica de les nostres comarques. La segon demostra la doble moral d'alguns col·lectius pretesament "progres"... s'accepten apostes, en quin bloc ho hem trobat sota el títol "esta revolución yo la apoyo" !?!?
Sexisme per a tots els gustos senyors!!
Sexisme per a tots els gustos senyors!!
dilluns, 24 d’agost del 2009
L'Arboç marca el camí
M'encanta. Diria sense problemes que és una de les meves preferides, des del dia que, fa tres anys, hi vaig anar a tocar en un dels meus primers bolos grans amb Canya d'Or. Tot i que des de molt petit he participat a Santa Tecla, i he seguit gairebé totes les festes majors del Camp de Tarragona com a espectador i aficionat, puc dir que tot just aterrava en aquest món amb majúscules.
L'Arboç és un poble de poc més de 4500 habitants, situat al bell mig del Penedès, tocat per la fortuna dels indianos, quan hi passeges veus que no és un poble qualsevol. La plaça de la Vila s'omple per la festa Major i brilla amb el pas dels diferents balls i elements (Ball de Bastons, Ball de Pastorets, Ball de Gitanes, Gegantons, Gegants, Garot, nanos, castellers, Drac, Diables,...), grans músics que acompanyen la festa, es nota la presència d'una escola de música tradicional potent, i centenars de persones omplen els carrers. Les dimensions de la Festa Major de l'Arboç no s'ajusten gens a la seva població, i jo que n'he estat graller, puc dir que no pares de tocar durant dos dies sencers. L'Arboç marca el camí per pobles com Constantí, es demostra que amb una població molt semblant es poden fer grans coses.
Enguany els han declarat Patrimoni d'Interès Nacional, amb total mereixement. I ben aviat ens tornem a trobar a Vilafranca, Sant Fèlix és apunt d'esclatar!
L'Arboç és un poble de poc més de 4500 habitants, situat al bell mig del Penedès, tocat per la fortuna dels indianos, quan hi passeges veus que no és un poble qualsevol. La plaça de la Vila s'omple per la festa Major i brilla amb el pas dels diferents balls i elements (Ball de Bastons, Ball de Pastorets, Ball de Gitanes, Gegantons, Gegants, Garot, nanos, castellers, Drac, Diables,...), grans músics que acompanyen la festa, es nota la presència d'una escola de música tradicional potent, i centenars de persones omplen els carrers. Les dimensions de la Festa Major de l'Arboç no s'ajusten gens a la seva població, i jo que n'he estat graller, puc dir que no pares de tocar durant dos dies sencers. L'Arboç marca el camí per pobles com Constantí, es demostra que amb una població molt semblant es poden fer grans coses.
Enguany els han declarat Patrimoni d'Interès Nacional, amb total mereixement. I ben aviat ens tornem a trobar a Vilafranca, Sant Fèlix és apunt d'esclatar!
dijous, 20 d’agost del 2009
Encara se sent olor d'alfàbrega...
Encara sento l'olor de l'alfàbrega, però Sant Magí ja ha passat. Ens queden els records d'una festa major fantàstica i plena d'activitat.
I això que enguany no vaig començar a viure-la fins al dia 17 a les 12 de la nit, tot just quan baixava de Saperia (al Pallars) fins a Sant Magí de Brufaganya per deixar a mon germà entre els portadors de l'aigua. L'ambient que s'hi respirava certament em va captivar, queda apuntat a la llista de coses pendents a fer.
Un assaig (de Sant Fèlix, una altra gran festa major que ja arriba) em va fer arribar uns segons tard al pilar de salutació de l'aigua, però a partir de llavors la festa ha estat un non-stop fins ahir ben tard.
El 19, dia de festa grossa, va començar ben d'hora. A les 7 del matí arrencàvem unes matinades amb certs problemes de coordinació, molts grallers i un gran ambient. Esmorzar tradicional a casa del Toni i als castells.
La diada de sant Magí va ser d'aquelles que fan història. Una gentada amb camisa lila va envair la mítica plaça de les Cols, amb la Catedral de fons d'escenari i un ambient selecte d'aquells que només les places que les han vist de tots colors adquireixen amb el pas de molts anys.
Sortíem de 5 de 8, una aposta segura vist el primer tram de temporada. Descarregat no sense treballar-lo de valent. Ja sigui pel pendent de la plaça, per la calor, o pel fet d'obrir foc, el fet és que ahir va ser un dia de castells exigents. Acte seguit els matalassers estrenen el seu 2d8 amb folre, molt maco tot s'ha de dir.
La diada d'ahir va recordar les més boniques de Valls, en les quals les dues colles es van reptant castell a castell superant-se a elles mateixes. Començava la segona ronda i ja s'havien sentit els primers crits d'ànim a les diferents colles, de fet ahir tots vam cridar bastant. Bon senyal. Vam encarar el 3d9f amb molta tranquil·litat, a la pinya es respirava seguretat, molt lluny queden aquelles diades on el "rum rum" se sentia gairebé més que les gralles. Tot i portar dos peus a sobre no vaig patir gens, fins a la carregada, llavors va començar el castell de veritat, sofert fins que tothom va ser a terra, amb l'adrenalina al màxim i la feina mig feta.
Tot seguit va ser el torn dels matalassers, a la tercera va anar la vençuda i el castell va començar a pujar. Molt sòlid fins a l'aleta i realment èpic a la baixada davant la meva pròpia cara d'incredulitat. Quin Sant Magí, maree!!
Per acabar-ho d'arrodonir, 2d8 amb folre, el 3er de l'any, sota un sol de justícia. Una gran diada que es podria resumir en "tothom content", també les colles petites de la ciutat van fer un gran paper, arribant a la gamma de 7 i mig.
A la tarda processó de sant Magí. La primera sortida important dels nous grallers de l'Esperidió, amb els gegants de la Ciutat per començar de la manera millor. Molt bon rotllo amb els geganters, mítics gitanos de la part alta, i amb la resta de grallers, quant queda per Santa Tecla??
I això que enguany no vaig començar a viure-la fins al dia 17 a les 12 de la nit, tot just quan baixava de Saperia (al Pallars) fins a Sant Magí de Brufaganya per deixar a mon germà entre els portadors de l'aigua. L'ambient que s'hi respirava certament em va captivar, queda apuntat a la llista de coses pendents a fer.
Un assaig (de Sant Fèlix, una altra gran festa major que ja arriba) em va fer arribar uns segons tard al pilar de salutació de l'aigua, però a partir de llavors la festa ha estat un non-stop fins ahir ben tard.
El 19, dia de festa grossa, va començar ben d'hora. A les 7 del matí arrencàvem unes matinades amb certs problemes de coordinació, molts grallers i un gran ambient. Esmorzar tradicional a casa del Toni i als castells.
La diada de sant Magí va ser d'aquelles que fan història. Una gentada amb camisa lila va envair la mítica plaça de les Cols, amb la Catedral de fons d'escenari i un ambient selecte d'aquells que només les places que les han vist de tots colors adquireixen amb el pas de molts anys.
Sortíem de 5 de 8, una aposta segura vist el primer tram de temporada. Descarregat no sense treballar-lo de valent. Ja sigui pel pendent de la plaça, per la calor, o pel fet d'obrir foc, el fet és que ahir va ser un dia de castells exigents. Acte seguit els matalassers estrenen el seu 2d8 amb folre, molt maco tot s'ha de dir.
La diada d'ahir va recordar les més boniques de Valls, en les quals les dues colles es van reptant castell a castell superant-se a elles mateixes. Començava la segona ronda i ja s'havien sentit els primers crits d'ànim a les diferents colles, de fet ahir tots vam cridar bastant. Bon senyal. Vam encarar el 3d9f amb molta tranquil·litat, a la pinya es respirava seguretat, molt lluny queden aquelles diades on el "rum rum" se sentia gairebé més que les gralles. Tot i portar dos peus a sobre no vaig patir gens, fins a la carregada, llavors va començar el castell de veritat, sofert fins que tothom va ser a terra, amb l'adrenalina al màxim i la feina mig feta.
Tot seguit va ser el torn dels matalassers, a la tercera va anar la vençuda i el castell va començar a pujar. Molt sòlid fins a l'aleta i realment èpic a la baixada davant la meva pròpia cara d'incredulitat. Quin Sant Magí, maree!!
Per acabar-ho d'arrodonir, 2d8 amb folre, el 3er de l'any, sota un sol de justícia. Una gran diada que es podria resumir en "tothom content", també les colles petites de la ciutat van fer un gran paper, arribant a la gamma de 7 i mig.
A la tarda processó de sant Magí. La primera sortida important dels nous grallers de l'Esperidió, amb els gegants de la Ciutat per començar de la manera millor. Molt bon rotllo amb els geganters, mítics gitanos de la part alta, i amb la resta de grallers, quant queda per Santa Tecla??
dimecres, 19 d’agost del 2009
Grallers de l'Esperidió, Sant Magí I
Enguany enceto un nou projecte, circumscrit per ara només a la ciutat de Tarragona, en forma d'un nou grup de gralles que comparteixo amb la Gemma Gayete, l'Andreu Nogueira i l'Àlex. Els Grallers de l'Esperidió ens estrenem a la ciutat aquest Sant Magí, i la veritat és que fa dies que tinc ganes d'estar ja darrere dels Gegants de la Ciutat i tocar pels carrers de Tarragona en plena festa major.
El primer concert va ser a la presentació que es va fer al local de la Colla Jove, posteriorment hem tocat ja per Sant Feliu, a la festa major d'estiu de Constantí, i esperem no deixar aquest bon ritme d'actuacions aquí i allà.
La festa petita ha començat ben d'hora pels qui hi participem amb les matinades de Sant Magí, seguit del tradicional esmorzar a casa d'en Toni Guerra, timbaler de la Jove i també dels grallers de l'Alfàbrega, i cap a casa a dormir una horeta tot esperant que arribi l'hora de tenyir-nos de lila per anar al Cós del Bou i d'allà cap a la plaça de les Cols. Ens espera una de les millors diades de Sant Magí dels últims anys, les intencions són clares, 3d9f, 5d8 i 2d8f, si ho descarreguem tot la festa serà encara més gran aquesta tarda, esperem-ho!!
El primer concert va ser a la presentació que es va fer al local de la Colla Jove, posteriorment hem tocat ja per Sant Feliu, a la festa major d'estiu de Constantí, i esperem no deixar aquest bon ritme d'actuacions aquí i allà.
La festa petita ha començat ben d'hora pels qui hi participem amb les matinades de Sant Magí, seguit del tradicional esmorzar a casa d'en Toni Guerra, timbaler de la Jove i també dels grallers de l'Alfàbrega, i cap a casa a dormir una horeta tot esperant que arribi l'hora de tenyir-nos de lila per anar al Cós del Bou i d'allà cap a la plaça de les Cols. Ens espera una de les millors diades de Sant Magí dels últims anys, les intencions són clares, 3d9f, 5d8 i 2d8f, si ho descarreguem tot la festa serà encara més gran aquesta tarda, esperem-ho!!
dijous, 13 d’agost del 2009
Eternament fragmentats
No serà que no s'ha intentat. Són moltes les vegades que des de les JERC del Camp hem intentat col·laborar amb l'autoanomenada Esquerra Independentista del Camp, afegim-hi Revolucionària per diferenciar-los, però poques les que hem aconseguit treballar-hi finalment. Les excuses són llargues i múltiples, des de "ja ho teníem preparat", a "X entitat no vol treballar amb vosaltres", o bé acusant-nos d'encartellar sobre dels seus cartells, quan d'això en són mestres.
L'excusa, un cop més, és ridícula, fora de lloc, agafada pels pèls, i recorda altres "excuses" que retallen la llibertat de pensament i d'expressió. Puc estar d'acord o no amb les decisions d'ERC a Reus, també se'ls pot no votar i en tot cas no són pretext per fer fora Esquerra d'una manifestació INDEPENDENTISTA i de tot el CAMP de Tarragona l'onze de setembre.
Un cop més doncs, anirem separats, cadascú a la seva i els espanyols a la de tots. En tot cas serà una manifestació unitària de l'EIR, en cap cas de l'independentisme de les nostres comarques.
L'excusa, un cop més, és ridícula, fora de lloc, agafada pels pèls, i recorda altres "excuses" que retallen la llibertat de pensament i d'expressió. Puc estar d'acord o no amb les decisions d'ERC a Reus, també se'ls pot no votar i en tot cas no són pretext per fer fora Esquerra d'una manifestació INDEPENDENTISTA i de tot el CAMP de Tarragona l'onze de setembre.
Un cop més doncs, anirem separats, cadascú a la seva i els espanyols a la de tots. En tot cas serà una manifestació unitària de l'EIR, en cap cas de l'independentisme de les nostres comarques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)