Bon Nadal i bones festes!!

Constantí diu SÍ, tot està per fer i tot és possible

Setmana i mitja després de la Consulta tinc la sensació que han passat mesos des que la vam fer i que tot ha fluït amb la naturalitat que esperàvem, tot va anar bé i ens ho vam passar encara més bé. Ha quedat ja com un dels grans dies que recordo del meu poble, tots al carrer, tothom treballant, tothom de festa malgrat la pluja, el fred i el vent, i tots convençuts que estàvem fent un bon pas endavant cap a l'alliberament del nostre país. Vaig conèixer gent nova i implicada, vam descobrir que aquells que van arribar fa pocs anys del sud senten el país com qualsevol de nosaltres, vam tornar a tocar, cantar, manifestar-nos i sobretot vam poder votar pel nostre país, quin moment el de posar la butlleta del SI a l'urna, la sensació de llibertat és brutal, proveu-ho!
És cert que mirant la participació veiem que hi faltava molta gent, però la sensació al Carrer Major era que érem molts, moltíssims els que a Constantí creiem que tot està per fer, som inconformistes, volem viure millor i fer-ho amb plena llibertat.
No entraré a valorar el resultat, cadascú pot treure les conclusions que vulgui però el que si és cert és que sabem el poble que tenim, sabem cap a on anem, i sabem que tenim molta feina per fer. Quin millor regal per un grup de gent com nosaltres que té ganes de fer-ne!!

L'èxit de poder votar

Avui he mirat l'últim post que havia penjat al bloc, informant a tothom de l'Assemblea de Voluntaris que vàrem fer al Casino el passat dissabte dia 5 de desembre i m'hi he trobat un anònim que deia "entre tots farem una gran enquesta" m'imagino que volia riure's de la Consulta per la Independència que farem el proper diumenge a Constantí. La veritat però és que a mi el comentari m'ha agradat. Després a més, hi havia un enllaç, que he eliminat, al butifarrèndum que ha organitzat Ciutadans, partit polític xenòfob que ocupa 1 seient al nostre parlament, més 2 de dubtosos, que actualment no se a qui pertanyen, i que està fent la feina bruta d'alguns d'aquells que de cares en fora es consideren catalanistes. Estic content perquè sembla que la Consulta no passa de llarg, no entra per una orella i surt per l'altra com pretenen que creguem els psocialistes catalans i espanyols, ningú es mostra indiferent a una consulta d'aquestes característiques, i cap país, ni estat, ni ideologia té sentit si el seu màxim objectiu no és fer millor la vida de gent que hi creu o hi viu.

Tots sabem que jurídicament té un valor molt baix, la vinculació de la Consulta que farem a Constantí no anirà més enllà de poder afirmar que el nostre poble vol o no vol la Independència de Catalunya, però no s'escapa a ningú que la força moral de les votacions democràtiques va molt més enllà de la legislació vigent. No estem fent cap recurs a l'estatut, no pretenem tirar endavant cap llei que s'hagi d'aprovar al Parlament espanyol, ataquem a la base i fonaments de la democràcia, el dret de totes les persones a decidir el seu present i el seu futur.

Si algun dia es fa un referèndum a nivell nacional la Constitució no serà cap impediment perquè just després n'estarem fent una de nova, no serà cap consulta post constitucional, estarem al mateix nivell que el dia que vam decidir aprovar l'statu quo actual.

Simplement vine i vota, tu també tens dret a decidir!

Assemblea de voluntaris pel 13D

Demà dissabte a les 18h al Casino tots aquells que, sigueu d'on sigueu, volgueu col·laborar amb la Consulta Independentista del 13 de desembre a Constantí esteu citats!

Tu també pots votar!

قستنتي ٢٣ نفمبر ٢٠٠٩
يا عزيزي الجار / عزيزتي الجارة،
قستنتي ) Constantí Decideix! يوم الاثنين الماضي ١٩ أكتبر ُأسست في قستنتي لجنة مواطنية باسم
تقرر!) لأجل تنظيم استفتاء شعبي عن استقلال كتالونيا.
يتكون هذه اللجنة رجال ونساء من قستنتي بأفكار وأعمار مختلفة. كثير منهم يشاركوا فيها
بشكل شخصي والأخرون يشاركون كنائبي مؤسسات محلية.
الهدف الرئيسي لهذه اللجنة هو تنظيم استفتاء شعبي في قستنتي في ١٣ ديسمبر المقبل، في نفس
اليوم حيث أكثر من ١٠٠ بلدية من كل كتالونيا ستقوم به. سيكون السؤال "هل أنت موافق/ة
بأن الوطن الكتالاني يصبح دولة حقوقية ومستقلة وديمقراطية واجتناعية داخل الاتحاد الأوروبي؟"
نتكلم معك لنخبرك بأن من الممكن أن يشارك في هذا الاستفتاء أي شخص مقيم بقستنتي (بتبرير
رخصة القيادة أو بطاقة صحية أو بطاقة الإقامة أوشهادة من بلدية قستنتي) وعمره أكثر من ١٦
سنة.
من أجل إثبات الشرعية والتمثيل للاستفتاء سيزور مراقبون دوليون البلديات التي تقوم بالاستفتاء.
في نفس الوقت لجنة مق  درة الاستفتاء ستكون المسؤولة عن تضمن المشاركة الحرة لكل سكان
قستنتي. وستكون المسؤولة أيضا عن تدمير قوائم المشاركين في الاستفتاء.
نتمنى أنكم تعتبرون هذا الاستفتاء مهما لمستقبل كتالونيا الأقرب، أرضكم المضيفة التي سكاا
نريد أن نقرر عن مستقبلها.
هيا شاركوا رأيكم! قستنتي تقرر

Constantí 13-D, seguim avançant!

A aquestes alçades ja en som tots prou conscients, Constantí serà centre d'atenció de totes les mirades el proper 13 de desembre amb motiu de la Consulta per la Independència que realitzarem sense que ningú ens ho pugui impedir.

Just després de la primera consulta, que es va fer a Arenys de Munt, comentava amb uns amics de Tarragona que a casa havíem parlat de com ho podríem montar a Constantí, i que fins i tot es proposaria a la junta del Casino per fer-ho des d'aquesta entitat. La seva reacció va ser de total sorpresa: "A Constantí !?!? hi ha altres llocs on seria molt més fàcil per començar". No els criticaré per aquest comentari, segurament molta gent ha tingut aquesta reacció en saber que el primer (i de moment únic) poble on es farà la consulta al Tarragonès serà precisament Constantí. Només confio que aquesta imatge estigui canviant gràcies a dies com el 13-D.

Serà doncs un pas més cap a la normalitat d'un poble que compta amb entitats actives i involucrades, veure el Casino i el Sindicat junts i encapçalant la comissió organitzadora fa realment molt de goig i trenca molts mites. Mites interns, però també mites externs, clixés que els constantinencs ens hem sentit tota la vida de gent de Reus, Tarragona i voltants. Podem cridar ben fort, amb veu alta i clara d'on som i què volem.

Tenim dret a decidir el nostre futur i d'aquí a 3 diumenges l'exercirem tots els ciutadans del poble, tant se val on hagin nascut, tant se val l'idioma que parlin, tant se val on treballin, només cal que es considerin constantinencs i que sentin la necessitat de reclamar el dret a poder escollir el seu futur. Una persona, un vot, un país, el 13 de desembre, votarem per la Independència!


http://www.facebook.com/group.php?gid=202307325699&ref=ts

30 anys de cultura i tradició!

Trenco les vacances blocaires forçades per un excés de coses a fer que no em donaven aquest moment de tranquil·litat per abocar-hi alguna cosa. I ho faig per felicitar una de les entitats culturals amb més bagatge de tot el Camp de Tarragona, l'Embruix del Morell fa 30 anys!!
L'aventura començava el 1979 i ha anat creixent fins ara, passant per unes quantes generacions de morellencs i morellenques amb ganes de viure la festa i la tradició, que han creat una entitat amb arrels de ferro que segueix, i seguirà durant molts anys, sent l'exemple a seguir per a molts que ens agradaria tenir-ho al nostre poble.

Precisament ahir dues d'aquestes embruixades amb qui comparteixo una amistat de fa molts anys presentaven al so de Canya d'Or el fantàstic llibre "Embruix: 30 anys de festa i tradició sota la màgia d'una lluna" de la Glòria i la Júlia Granell Barberà.

També ahir, també per cel·lebrar uns 30 anys, i també amb gralles, al local de la Colla Jove hi vam fer el II Ball de Gralles de la Colla Jove. Una festa grallera que va interrompre la Guàrdia Urbana ben passada la mitjanit, on van intervenir-hi els Grallers de la Colla Jove, els Bordons, els Grallers de l'Alfàbrega, els Grallers dels Xiquets de Reus, els Quatre Garrofers i els Grallers de l'Esperidió. Per sopar l'escudella i carn d'olla ens va donar l'energia suficient per passar una gran nit de gralles. Tanquem la temporada amb el bingo de la Jove, ben aviat!

I després de la tripleta, més

Passada la cel·lebració, i havent pogut dormir prou hores per encarar avui el Pregó, l'Arrencada dels Gegants, on tocarem els Grallers de l'Esperidió, i finalment la Baixada de l'Àliga, he de dir que m'he aixecat amb mal d'esquena, però amb la sensació que em costarà d'assimilar el que vam fer ahir a la Plaça de la Font.

Enguany fa deu anys que sóc a la Colla Jove de Tarragona, havia sentit a parlar molt de tripletes i fins i tot algun any havia entrat a plaça amb alguna esperança de tornar a ser aquella colla que feia anys s'inventava castells i dirigia totes les mirades del món casteller cap al local del Cós del Bou, per un motiu o altre però, sempre s'acabava en simples esperances més aviat utòpiques, i en temporades en que realment es va tocar fons.

Després d'aquesta temporada on recordem-ho, la Colla Jove ha carregat 5 castells de nou abans de Santa Tecla, dels quals 3 (dos 3d9f i un 4d9f) són descarregats, i ha descarregat 8 catedrals, la dinàmica és totalment diferent i la lògica fa pensar que només és un pas més (molt important, això si) en un creixement que, si es segueix treballant amb ambició, concentració i humilitat, no ha fet més que començar. Els motius per pensar-ho són diversos i de força pes:

- En primer lloc he de dir que la JOVE ha comptat en tots els anys en que jo n'he format part d'uns castellers experimentats, molt tècnics i amb capacitat de fer qualsevol castell. Per tant la fusta hi era, només s'havia de treballar i segurament barrejar-la amb saba nova i renovadora en dosis adequades.
- En els últims 3 anys hi ha hagut una entrada excepcional de gent jove, d'entre 15 i 30 anys a la Colla. Tots ells amb moltes ganes de fer castells, que no han viscut la devallada de la colla i que tenen zero complexos a l'hora de plantejar-se reptes.
- L'arribada del Crespo com a cap de colla, sabent aprofitar les millors virtuts de sempre de la JOVE, com un treball molt meticulós i una gran capacitat d'aglutinació, entre d'altres, afegint-hi una gran mentalitat de treball, concentració i motivació, i una dinàmica d'assajos amb un ritme de feina altíssim, ens ha fet creure que és possible, i el millor de tot és que ha estat possible!
- La JOVE compta amb un enorme suport ciutadà a Tarragona i cada cop més, als pobles de tot el Tarragonès, Vilallonga, Constantí, el Catllar, els Pallaresos i fins i tot Reus tenen una bona comunitat de "joves". La xarxa social al voltant de la colla és molt gran, i es fa més ferma cada cop que s'organitzen actes al local, festes, menjades populars, s'obre el local a les entitats, etc. Això comporta el fet de poder arrossegar molta gent en moments importants com ara Santa Tecla, el Concurs, i a més obre nous indrets d'on la Colla rep gent i on es respira ambient casteller.
- Enguany hem vist com de difícil és fer el que nosaltres estem fent, en colles que últimament ens superaven amb escreix. Això ens ha de fer pensar que també nosaltres, amb la dosi correcta de prudència, podem arribar on elles són any si, any no, per superar el sostre que ens volguem proposar.



Ens estem acostumant a veure'ns entre les millors colles un altre cop, cal seguir treballant i tornar a situar-nos on érem fa 15 anys, o més i tot.

Bona festa major tarragonins!

Tripleta teclera

Onze anys després hem tornat a fer història. Tarragona és de nou, i ho és més que mai, i més que ho serà l'any vinent. No hi ha límit per a la il·lusió, i en això som els millors. Que corri el xartrès, la JOVE ja és aquí!!


Moltes felicitats a tots, companys! Tripleta màgica núm.1 de la nova era!

Els nous camins de la diada

La d'avui és una diada certament diferent. Per primer cop en força anys no he pogut anar a fer el pilar de l'ofrena floral amb la Colla Jove, érem tots a la plaça del Fòrum de Tarragona al primer esmorzar popular independentista de la ciutat. L'acte ha estat tot un èxit, amanit amb música popular, recuperant un instrument a vegades oblidat i en una formació històrica com és la cobla de flabiols. L'èxit de públic ha estat el primer pas per poder afirmar l'encert d'obrir el tradicional sopar de la diada a tota la gent del carrer.
Les renovades JERC de Tarragona han complert i s'apunten el primer èxit d'organització, en vindran molts més.

És una diada diferent perquè es respira confiança, i creix l'esperança. El referèndum d'Arenys de Munt obre una nova via de confrontació amb l'estat. Sempre atents els catalans hem trobat un espai, una via d'aigua per on es pot escapolir la independència i inundar la resta de la societat. Diumenge molt possiblement anirem cap al Maresme, l'experiència serà un grau per quan aquesta taca s'escampi prou per arribar als nostres pobles. Allà però, a més de milers de persones esperançades en un objectiu que sembla que s'apropa, ens hi trobarem aquells que han estat repudiats per tota Europa, aquells que manaven quan el català era prohibit i arrossegàvem el jou d'una dictadura que la nostra democràcia encara no ha estat capaç de condemnar. És en aquests moments quan veiem el perquè de tot plegat. A l'estat espanyol no li interessa acabar amb la violència de l'extrema dreta, que viu en connivència amb unes autoritats interessades en algú que els hi faci la feina bruta. Diumenge seran allà per intimidar i limitar la força de la democràcia, fa uns dies ells mateixos seien als jutjats en contra d'un Ajuntament democràtic, en representació de l'estat espanyol. No és nou, l'assassí de Guillem Agulló al cap de pocs anys es presentava a unes eleccions mentre al País Basc milers de persones tenen els seus drets democràtics retallats per motius ideològics. Nosaltres fa temps que sabem qui són, ara ho sap tota Europa.

Sant Fèlix cercolet

Exhaust. Així és com hem acabat el Sant Fèlix més llarg de la història. Llarg perquè realment les sortides tocant han estat més llargues i intenses que els altres anys que hi havia pogut tocar, però també perquè els assajos de Canya d'Or han estat especialment intensos des de l'última setmana i mitja.
Però Sant Fèlix segueix sent una de les millors festes de tot el país, i com ha tal he disfrutat d'allò més acompanyant el Ball de Cercolets durant 3 dies, tocant al concert d'Inxa i al Ball de Gralles, veient castells que costen fins i tot d'imaginar, i retrobant velles i noves amistats.
S'acaba l'agost i retorna la normalitat, però no us hi acostumeu gaire, reservem les energies, que ben aviat arribarà la nostra i llavors no hi haurà excuses... tenim 13 dies per reposar!

Parlant del sexisme de l'aftersun...

Aquí teniu dues imatges, una és ben clar d'on surt, el festival Aftersun de Maspujols, que des del 2004 reuneix els amants de la música electrònica de les nostres comarques. La segon demostra la doble moral d'alguns col·lectius pretesament "progres"... s'accepten apostes, en quin bloc ho hem trobat sota el títol "esta revolución yo la apoyo" !?!?

Sexisme per a tots els gustos senyors!!

L'Arboç marca el camí

M'encanta. Diria sense problemes que és una de les meves preferides, des del dia que, fa tres anys, hi vaig anar a tocar en un dels meus primers bolos grans amb Canya d'Or. Tot i que des de molt petit he participat a Santa Tecla, i he seguit gairebé totes les festes majors del Camp de Tarragona com a espectador i aficionat, puc dir que tot just aterrava en aquest món amb majúscules.

L'Arboç és un poble de poc més de 4500 habitants, situat al bell mig del Penedès, tocat per la fortuna dels indianos, quan hi passeges veus que no és un poble qualsevol. La plaça de la Vila s'omple per la festa Major i brilla amb el pas dels diferents balls i elements (Ball de Bastons, Ball de Pastorets, Ball de Gitanes, Gegantons, Gegants, Garot, nanos, castellers, Drac, Diables,...), grans músics que acompanyen la festa, es nota la presència d'una escola de música tradicional potent, i centenars de persones omplen els carrers. Les dimensions de la Festa Major de l'Arboç no s'ajusten gens a la seva població, i jo que n'he estat graller, puc dir que no pares de tocar durant dos dies sencers. L'Arboç marca el camí per pobles com Constantí, es demostra que amb una població molt semblant es poden fer grans coses.

Enguany els han declarat Patrimoni d'Interès Nacional, amb total mereixement. I ben aviat ens tornem a trobar a Vilafranca, Sant Fèlix és apunt d'esclatar!

Encara se sent olor d'alfàbrega...

Encara sento l'olor de l'alfàbrega, però Sant Magí ja ha passat. Ens queden els records d'una festa major fantàstica i plena d'activitat.

I això que enguany no vaig començar a viure-la fins al dia 17 a les 12 de la nit, tot just quan baixava de Saperia (al Pallars) fins a Sant Magí de Brufaganya per deixar a mon germà entre els portadors de l'aigua. L'ambient que s'hi respirava certament em va captivar, queda apuntat a la llista de coses pendents a fer.
Un assaig (de Sant Fèlix, una altra gran festa major que ja arriba) em va fer arribar uns segons tard al pilar de salutació de l'aigua, però a partir de llavors la festa ha estat un non-stop fins ahir ben tard.

El 19, dia de festa grossa, va començar ben d'hora. A les 7 del matí arrencàvem unes matinades amb certs problemes de coordinació, molts grallers i un gran ambient. Esmorzar tradicional a casa del Toni i als castells.

La diada de sant Magí va ser d'aquelles que fan història. Una gentada amb camisa lila va envair la mítica plaça de les Cols, amb la Catedral de fons d'escenari i un ambient selecte d'aquells que només les places que les han vist de tots colors adquireixen amb el pas de molts anys.
Sortíem de 5 de 8, una aposta segura vist el primer tram de temporada. Descarregat no sense treballar-lo de valent. Ja sigui pel pendent de la plaça, per la calor, o pel fet d'obrir foc, el fet és que ahir va ser un dia de castells exigents. Acte seguit els matalassers estrenen el seu 2d8 amb folre, molt maco tot s'ha de dir.

La diada d'ahir va recordar les més boniques de Valls, en les quals les dues colles es van reptant castell a castell superant-se a elles mateixes. Començava la segona ronda i ja s'havien sentit els primers crits d'ànim a les diferents colles, de fet ahir tots vam cridar bastant. Bon senyal. Vam encarar el 3d9f amb molta tranquil·litat, a la pinya es respirava seguretat, molt lluny queden aquelles diades on el "rum rum" se sentia gairebé més que les gralles. Tot i portar dos peus a sobre no vaig patir gens, fins a la carregada, llavors va començar el castell de veritat, sofert fins que tothom va ser a terra, amb l'adrenalina al màxim i la feina mig feta.
Tot seguit va ser el torn dels matalassers, a la tercera va anar la vençuda i el castell va començar a pujar. Molt sòlid fins a l'aleta i realment èpic a la baixada davant la meva pròpia cara d'incredulitat. Quin Sant Magí, maree!!

Per acabar-ho d'arrodonir, 2d8 amb folre, el 3er de l'any, sota un sol de justícia. Una gran diada que es podria resumir en "tothom content", també les colles petites de la ciutat van fer un gran paper, arribant a la gamma de 7 i mig.

A la tarda processó de sant Magí. La primera sortida important dels nous grallers de l'Esperidió, amb els gegants de la Ciutat per començar de la manera millor. Molt bon rotllo amb els geganters, mítics gitanos de la part alta, i amb la resta de grallers, quant queda per Santa Tecla??

Grallers de l'Esperidió, Sant Magí I

Enguany enceto un nou projecte, circumscrit per ara només a la ciutat de Tarragona, en forma d'un nou grup de gralles que comparteixo amb la Gemma Gayete, l'Andreu Nogueira i l'Àlex. Els Grallers de l'Esperidió ens estrenem a la ciutat aquest Sant Magí, i la veritat és que fa dies que tinc ganes d'estar ja darrere dels Gegants de la Ciutat i tocar pels carrers de Tarragona en plena festa major.

El primer concert va ser a la presentació que es va fer al local de la Colla Jove, posteriorment hem tocat ja per Sant Feliu, a la festa major d'estiu de Constantí, i esperem no deixar aquest bon ritme d'actuacions aquí i allà.

La festa petita ha començat ben d'hora pels qui hi participem amb les matinades de Sant Magí, seguit del tradicional esmorzar a casa d'en Toni Guerra, timbaler de la Jove i també dels grallers de l'Alfàbrega, i cap a casa a dormir una horeta tot esperant que arribi l'hora de tenyir-nos de lila per anar al Cós del Bou i d'allà cap a la plaça de les Cols. Ens espera una de les millors diades de Sant Magí dels últims anys, les intencions són clares, 3d9f, 5d8 i 2d8f, si ho descarreguem tot la festa serà encara més gran aquesta tarda, esperem-ho!!

Eternament fragmentats

No serà que no s'ha intentat. Són moltes les vegades que des de les JERC del Camp hem intentat col·laborar amb l'autoanomenada Esquerra Independentista del Camp, afegim-hi Revolucionària per diferenciar-los, però poques les que hem aconseguit treballar-hi finalment. Les excuses són llargues i múltiples, des de "ja ho teníem preparat", a "X entitat no vol treballar amb vosaltres", o bé acusant-nos d'encartellar sobre dels seus cartells, quan d'això en són mestres.

L'excusa, un cop més, és ridícula, fora de lloc, agafada pels pèls, i recorda altres "excuses" que retallen la llibertat de pensament i d'expressió. Puc estar d'acord o no amb les decisions d'ERC a Reus, també se'ls pot no votar i en tot cas no són pretext per fer fora Esquerra d'una manifestació INDEPENDENTISTA i de tot el CAMP de Tarragona l'onze de setembre.

Un cop més doncs, anirem separats, cadascú a la seva i els espanyols a la de tots. En tot cas serà una manifestació unitària de l'EIR, en cap cas de l'independentisme de les nostres comarques.

Que no s'apague la llum!

Ahir a la nit la plaça de l'església es va tornar a omplir, fidel a un compromís que fa tres anys que es repeteix, de cadires, taules i moltes persones àvides de ser-hi presents. L'entorn és únic, la plaça està dominada per l'església de Sant Feliu i flanquejada pel carrer Major, baixa fins als peus d'aquella on hi trobàvem el castell que els borbons van destruir, formant un escenari "natural" que permet la sensació de recolliment que un concert així necessita.

Josep Romeu i Albert Domingo (baix) van encetar puntuals, a les 11.05 amb la seva música fresca i plena de força. El seu va ser un concert que feia temps que es gestava, més de dotze mesos enrere havíem tingut els primers contactes que es confirmaven cada cop que podíem xerrar. Va ser especialment gratificant poder portar un cantautor de la nostra comarca, en un d'aquells concerts que van creixent a mesura que passen les cançons fins al moment idoni de connexió amb la plaça que descobria en gran part, un nou referent de la cançó al nostre país.

A la mitjanit començava el torn de Feliu Ventura i Borja Penalba, amb tota la plaça ja plena de gom a gom, escales incloses, malgrat la prestesa de la convocatòria. Sentir els seus clàssics, que la gran majoria de la plaça seguia com un xiuxiueig, ens feia adonar de l'atreviment que ha estat proposar-li de participar en el nostre petit festival. Ho podem dir de tots els anys, però enguany especialment s'ha deixat el llistó molt alt. Per segon cop doncs, vam poder escoltar a Feliu Ventura al nostre poble, i és que no només pel nom el cantant de la Costera està connectat amb Constantí, també la seva ciutat, Xàtiva, com la nostra Vila va ser destruïda per defensar allò que és nostre enfront dels soldats que duien l'opressió.

És tot just el tercer any que la Golfa organitza la Nit de Cantautors, però l'ambient únic que s'hi respira l'han convertit en un dels millors moments de la Festa Major, un dels pocs llocs on podem veure plegada gent de totes les generacions, i un dels actes que acull més gent dels pobles del voltant. Curiosament, i al contrari del que pugui semblar per les programacions habituals de les festes majors, la major part de la gent que ahir ens visitava era gent jove, lluny dels tòpics sobre la música d'autor, evidencia que les percepcions sobre les preferències dels joves que tenen molts gestors culturals estan, si més no, esbiaixades o limitades.


Tot això no ha fet més que començar, avui a les 22h davant de l'Ajuntament, Correbars pel centre!


Bona Festa Major!

Comença l'ascensió de la JOVE

Som a dissabte 25 de juliol, és a dir, avui hi ha la primera de les dues actuacions que portem tant de temps esperant i que han de posar la Colla Jove de Tarragona a un lloc on fa anys que no trepitjàvem. Per arribar-hi però cal que avui fem un primer gran pas, col·locar el primer folre a plaça amb el dos de vuit, objectiu principal per aquesta diada de Vilallonga que avui encarem, avantsala d'unes Santes que poden ser espectaculars per les 3 colles que hi serem fent castells.

Tothom a plaça, han arribat els moments importants de la temporada!!

Montblanc 2009 o el retorn als orígens

Cada any queda més enrere aquell estiu en que amb uns amics de l'institut vam agafar el tren i vam pujar a Montblanc, al nostre primer Senglar Rock. Recordo que el viatge se'm va fer llarg, poc avesat al transport sobre vies, però estàvem envaïts per un estat d'ànim d'eufòria i il·lusió que augmentava a cada nova estació on el tren s'aturava i pujaven desenes de persones amb motxilles i estris de tota mena.
Teníem 15 anys, cosa que vol dir que en fa nou i n'han passat de tots colors però ahir, en veure la gent més petita que entrava per l'accés a l'Acamapada Jove no podia deixar de recordar el primer cop que jo mateix i en circumstàncies molt semblants entrava per la mateixa porta.

Aquest cop però, em mirava el festival des del punt de vista de qui participa en la seva organització. Mesos enrere s'havia pres la decisió de marxar de Sant Celoni on malgrat passar-hi quatre anys bons, no ens hi podíem sentir com a casa. Quedava doncs decidir on faríem cap aquest estiu, i l'opció Montblanc va ser la que vam defensar les JERC del Camp de Tarragona, entre d'altres, des de la primera reunió. Cal dir que no va ser la única, ni en molts mesos la primera o la segona, el nostre país sovint és massa "barcelocèntric" i el biaix, si es produeix, acostuma a estirar cap al nord.
Des de la marxa del Senglar Rock, Montblanc necessitava recuperar un espai semblant, un punt de trobada de joves, música i cultura, però el Camp de Tarragona no n'estava pas menys necessitat. Després de ser el llit de part del Senglar, i epicentre del rock català durant molts anys, l'Acampada Jove de les JERC ens permet tornar a liderar-ho. Aquest era el missatge, i així ho ha entès el territori acudint en massa a un festival que li oferia el millor cartell musical de l'any amanit de cultura, política i país.

Hem retornat a l'esperit xirucaire, el bon ambient i la simbiosi total del festival i la Vila, cal felicitar a tots els montblanquins per l'acollida, als acamapats per l'actitud sempre positiva i a l'organització per la feinada de fer-ho possible. Comentàvem amb un company de la Colla Jove de Tarragona el fet que la gent coneixia l'Acampada Jove amb el simple nom d'"Arbúcies" tant si es feia a un lloc com a un altre, crec que podem començar a parlar de "Montblanc" el millor festival politico-musical dels Països Catalans.

A votar, s'ha dit!

Doncs si, avui és dia d'eleccions però certament no ho sembla. Fins i tot aquells que hem estat dies anteriors enfilant-nos als fanals i cartelleres per intentar convèncer tothom qui hi posi la vista a sobre, encarem aquestes eleccions d'una manera molt més relaxada, i a un ritme molt diferent de l'habitual.
Esmorzar i cap al pavelló, on ens hi espera poca gent, res a veure amb les anteriors cites a les municipals, xerrar de tot i de res, se'ns dubte poca gent parla d'Europa malgrat estiguem escollint la composició del parlament on es decidirà la major part de les lleis que regularan la nostra societat del dia a dia durant el pròxims 5 anys.
Certament no s'ha trobat la fòrmula per apropar el sentiment europeu a la gent. No hi ajuda el sistema de circumscripció estatal única, que allunya la política dels territoris i per tant de la gent, o el fet que només Esquerra i CiU ens assegurin la presència de candidats que vetllaran pels interessos del nostre país en una Europa dominada pels interessos dels grans estats.
Avui però, serà el dia en que enviarem la nostra gran arma al cor d'Europa, l'Oriol Junqueras, no és tant sols un candidat àgil, segur i preparat, és un lluitador per la causa d'uns Països Catalans lliures dintre l'Europa de les Nacions. Estic convençut que ens donarà moltes alegries, i sinó temps al temps.

Així és com havia de ser, enhorabona campions!

He de dir que gaudeixo molt del futbol, se'ns dubte és el meu esport malgrat que sempre n'he practicat d'altres com el tennis o la bicicleta de muntanya, però l'esport de la pilota ha estat aquell que sempre m'ha pres més temps, ja sigui per jugar-hi o per veure'n.

Amb el barcelonisme hi he nascut, a casa sempre hi ha sigut, malgrat tenir un avi de l'Espanyol, i a diferència de l'afició cap al Nàstic que va anar creixent amb les amistats i la convivència a la ciutat. La meva generació no podem dir que haguem patit com a aficionats culers, de seguida vam veure com Alexanco aixecava la primera Copa d'Europa a Wembley, i malgrat grans desencisos com la final d'Atenes (l'any de la primera comunió i amb tot preparat per cel·lebrar-ho, però això ja seria tot un altre post) hem tingut un Barça majoritàriament campió.

Enguany però hem assolit la consecució de tots els somnis de la culerada més fidel, més de casa, més catalanista, podem dir allò que creiem que mai no podríem ni pensar "ja no podem demanar més!".
I és que repassem, des del dia en que en Joan Laporta es va fer càrrec d'un FC Barcelona amb la llosa d'un deute gegant, un club desorganitzat, una afició decebuda i desmoralitzada, i un equip (de futbol) desfet, les coses han canviat tant que sembla com si s'hagués fet un pacte d'eterna joventut amb el propi diable.
Ara mateix tenim un Barça campió de tot, rei d'Europa, és qui fa el millor joc que s'ha vist en molts anys, i per descomptat, el millor joc que podem trobar al planeta. Tot això, amb un equip farcit de gent de la casa com Xavi, Puyol, Iniesta, Valdés, Messi, Busquets, Piqué, Bojan, Pedro... i amb grans estrelles compromeses amb l'equip i amb el país com Thierry Henry ("Catalunya no és Espanya" sic), Silvinho (parlant un català perfecte a la cel·lebració de la lliga).Tenim un club renovat, airejat econòmicament, amb un fort accent catalanista, fins i tot diria independentista, que porta la lluita nacional dels Països Catalans arreu del món, i que ha fet de la senyera i l'estelada, símbols tant culers com els colors blaugrana.

És cert que Catalunya no és el Barça, i això ho dic jo que en un hipotètic Nàstic Barça tinc clar que vull que guanyin els tarragonins, però gent com Laporta ajuden a que realment el Barça sigui cada cop més Catalunya, en el sentit de formar part d'un país que no surt a les estadístiques.

Rossellistes, Giralidistes, Nuñistes, i pessimistes autodestrictius en general, feu-nos un favor, quedeu-vos a casa per un temps, i disfruteu d'un Barça que és com sempre havíem pensat que havia de ser.

Al sud, com a casa

Un cop més vaig poder tornar a València, la gran capital del sud de la meva nació, així és com o visc, així és com ha de ser. Un viatge que em va costar anys de fer per primera vegada, feia temps que era un d'aquells desitjos pendents que incomprensiblement es van posposant amb la seguretat que s'acabaran realitzant, però amb el neguit de no trobar el moment. Puc dir que vaig conèixer l'ànima del País Valencià abans d'haver-hi posat mai els peus, i va ser en veu i presència de l'Adrià, company d'aventures napolitanes, qui em va parlar dels seus costums, tradicions, músiques, de la seva bellesa, però també dels seus problemes, de la lluita diària dels que lluiten per poder seguir sentir-se valencians, per unir la seva realitat amb la d'una cultura exhuberant, rica com només els pobles que estimen la seva terra són capaços de crear.
El bon ambient que em vaig trobar al cap i casal del País Valencià, em va fer oblidar els aires viciats i enrarits que es respiren al Principat, on el catalanisme social i polític, si bé en millor situació que als territoris del Sènia en avall, es troba afectat per la divisió i desconfiança, que minen els ànims i esperances dels més convençuts. La sensació única d'entrar a l'edifici Octubre, seu de l'ACPV, i mirar la gent amb confiança, saberuts del paper de cadascú en la gran feina que hi ha per fer, t'omple d'energies per seguir donant ala i espatlla a tots aquells que mantenen viva la flama que ve del sud.
Una plaer va ser, poder compartir burrets amb dos valencians que feia molt poc havien posat els peus al nostre Camp de Tarragona fent la ruta del Cister, amb qui vam començar parlant de paratges naturals, arquitectura i història, i vam acabar parlant de Fuster, de Mira, fins i tot de Pep Botifarra, d'ells i de nosaltres i de tots plegats, sense coneixe'ns d'abans, però compartint prou coses per poder xerrar com coneguts de sempre.

De gralles i esglèsies

Mentre a Constantí tot el poble s'aplegava a la "cera de l'Església" per inaugurar la nova façana de l'edifici més emblemàtic de la vila amb grans festes, jo estava a uns quants quilòmetres més al nord, concretament a Vilafranca, participant al 16è dia del Graller.
Ja fa tres anys, que tinc l'oportunitat d'anar-hi, allà va ser on vaig tocar per primer cop com a graller-canya d'or, i més enllà de la tensió de tocar davant de mig món graller, sens dubte el bo i millor de cada casa, l'ambient és immillorable, i és el tret de sortida oficial a la temporada forta d'activitat grallera i cultura popular en general.
He de confessar que enguany si hagués pogut triar hauria estat a Constantí, no es veu cada dia actuar la teva colla castellera per primer cop (si no vaig errat) al poble d'on ets, respirar l'ambient de les grans cites, escoltar els parlaments, tocar, treure els gegants, comentar la jugada amb tothom reunit a les escales de l'església. La veritat és que el dia ha començat rúfol, ja de camí cap a Vilafranca m'he trobat un xàfec descomunal a l'autopista, per sort de seguida ha escampat i tant a la capital del Penedès com al bell mig del Camp de Tarragona han pogut gaudir del sol.
Tot i això, finalment torno extasiat de Vila, content d'haver-hi pogut ser, sobretot a l'auditori de l'Escola de Música per sentir el concert per a gralla i piano que ens han servit el Jordi Mestres, el Jaume Aguza, l'enhorabona, com hem gaudit! Tant debò es pugui repetir aviat ben aprop.

Sant Jordi!

Que tingueu un gran Sant Jordi!

Primer assaig de castells

El passat divendres vam tornar a obrir els llums del local del Cós del Bou i es va omplir de gent com si no haguessin passat tots aquests mesos de desconnexió castellera. L'assaig va mantenir el bon ritme que va imposar la dinàmica de la temporada passada, i només la necessitat de fer petar la xerrada amb aquella sensació pròpia de la tornada a l'escola va fer cridar una mica més del compte a l'Eusebi a l'hora de cantar les pinyes.
Per ser un primer assaig es va anar molt més lluny de la mera presa de contacte amb proves impensables per algú com jo que, sent el primer dia, hi anava a veure-les venir. Proves de 8, i sobretot la del 3 de 9, amb folre inclòs, van ser un èxit per elles mateixes, però el veritable triomf és la quantitat de gent que es va aplegar a l'assaig, la gran majoria de les camises donades l'any passat hi eren, i fins i tot algunes cares noves. El bon paper de l'any passat té la seva recompensa, la colla es rejoveneix, els ànims s'aixequen, i hem posat el llistó de partida uns quants esglaons més amunt que al març del 2008. Les expectatives doncs, són immillorables.

per sobre de tot, són espanyols

eleccions des de la distància

El passat cap de setmana les eleccions basques i gallegues ens van tenir enganxats al televisor, dues nits electorals atiades per uns resultats ajustats i en alguns casos inesperats que deixen una situació molt clara a Galícia, i un mapa ple d'incògnites al País Basc.

No puc fer més que lamentar el canvi que s'ha produït a Galícia. Més enllà de bones notícies en camps com la llengua, la cultura o el medi ambient, no puc valorar si realment s'ha produït el gir que els gallecs reclamaven fa 4 anys, però resulta evident creure que les coses s'haurien pogut fer millor quan veiem que amb unes dades de participació històricament altes, la gent s'ha mobilitzat sobretot per suspendre la primera experiència de govern d'esquerres i galleguista.

Molt diferent és la situació al País Basc, sobretot pel fet que es tracta d'unes eleccions esbiaixades des del principi. La prohibició a la participació de D3M, la nova marca de l'esquerra abertzale, ha significat un rebombori electoral respecte d'anteriors comicis, ha portat més de 100.000 persones a l'opció de vot nul, i ha recol·locat 50.000 vots entre altres marques. La llei de partits (aprovada amb els vots a favor del PP, el PSOE i CiU entre d'altres) retalla els nostres drets individuals, converteix milers de persones lliures en sospitosos, i pren a gran part del moviment independentista basc l'opció de la via democràtica.
La primera conseqüència s'apreciava la mateixa nit de les eleccions, pèrdua de la majoria nacionalista a l'hemicicle basc, objectiu complert. La segona és més que possible, Patxi López serà el futur lehendakari amb el suport del PP i UPyD, el partit ultra nacionalista espanyol de Rosa Díaz.
Serà doncs, una gran oportunitat per comprovar com els dos partits majoritaris espanyols, que porten anys augmentant la tensió entre uns i altres, i que abans de les eleccions s'han escridassat com poques vegades abans havíem pogut veure arrel de les denúncies del jutge Baltasar Garzón, deixen de banda totes les diferències que els separen històricament, aparquen els eslògans, el "si tu no vas ellos vuelven" entre d'altres, per començar a buscar grans ponts de diàleg, interessos comuns, i sobretot un objectiu, obtenir el poder com sigui. Serà difícil trobar una justificació a un pacte d'aquestes característiques que vagi més lluny de l'espanyolisme pur i dur. Un pas més cap al camí de la bipolarització basca, empès precisament per aquells que tant la criticaven fa 4 anys quan es va signar el pacte nacionalista basc.

Joventut i Municipalisme

El passat cap de setmana vaig poder assistir al Congrés de Joventut i Municipalisme que organitzava la Institució Joan Fuster al Prat de Llobregat, on es van aplegar joves , tècnics i regidors de diverses formacions polítiques dels Països Catalans per debatre en comú el futur i el present de les polítiques de joventut impulsades des dels ajuntaments del nostre país.

Més enllà de poder escoltar les experiències dels conferenciants, que ens van portar la seva visió d'un món que treballen cada dia, especialment interessants van ser les aportacions que es van fer als diferents grups de debat en que ens vam dividir tots plegats durant tot el dia. Tot i l'absència de les joventuts del Partit Popular que ens haguessin donat una visió certament interessant i diferent, la representació de cada opció era d'allò més àmplia i els debats van ser intensos. Tot i això no va costar gaire arribar a unes grans conclusions comunes, cosa que ens ha de fer pensar en la necessitat real de crear algun tipus de lobby juvenil per assegurar que les polítiques municipals per a joves tenen la importància que es mereixen reflectida tant en els pressupostos com en les competències dels regidors de joventut.

Fugir d'actituds paternalistes, impulsar l'autoorganització dels Consells de Joventut, vincular la participació ciutadana amb accions reals i decisions vinculants, o arribar a aquells joves que es desinteressen ja no només per la política sinó per la pròpia gestió dels seus interessos a través d'instituts o locals d'oci,... és una mostra de la gran quantitat d'idees que van sortir de la confrontació d'vivències i models. Una experiència plena de fruits, que ben aviat s'hauria de repetir.

Camí d'Europa

Si d'alguna cosa podem estar orgullosos els catalans respecte als nostres partits polítics en les últimes setmanes, és de la tria que han fet Esquerra i Convergència com a caps de llista per a les properes eleccions al Parlament Europeu. Tant l'Oriol Junqueras com en Ramon Tremosa destaquen per la seva defensa del nostre país, ambdós han mantingut sempre un discurs declaradament sobiranista i destaquen per ser grans professionals i coneixedors bastíssims en els seus respectius camps d'estudi i de treball. Des de l'extraradi dels partits polítics, els dos precandidats s'han caracteritzat sempre per mantenir un discurs independent que ha aportat molt d'oxigen a l'habitual dialèctica viciada de la política diària.

Ara caldrà esperar doncs, que l'estructura dels partits els permeti mantenir el seu nivell d'opinió i decisió, sobretot en el cas dels convergents, un partit molt més rígid pel que fa al seu discurs i organització, que s'enfronta a un veritable examen per mantenir el seu habitual equilibri entre l'encaixisme i el sobiranisme.

Jo, Junqueras!

Xerrada de la Golfa, tots pel català!

Aquesta tarda, a les 20h, organitzat per la Golfa en col·laboració amb el Casino de Constantí un dels últims actes de la festa major d'Hivern de Constantí serà la xerrada dels companys de la Plataforma per la Llengua al Tarragonès, que ens vindran a parlar d'una nova campanya per potenciar el català en la nostra vida diària. En Francesc Marco i la Rosa de les Neus, són dos dels impulsors de l'establiment de la Plataforma a la nostra comarca, activistes, presents en tota mena d'actes del caire a les nostres comarques, militants frenètics del catalanisme des del vesant social i cultural.

Des de la creació de la Golfa, enguany és la primera ocasió que fem un acte durant la festa major d'hivern de Constantí, els exàmens i el fet que sigui un dia festiu només al poble quan la majoria estudiem o treballem a fora, ens minva molt les possibilitats d'organitzar actes i activitats. Poder-ho fer amb una activitat tant il·lustrativa i pedagògica com la xerrada de la Plataforma per la Llengua ens ajuda a complir els nostres propòsits d'aconseguir un poble molt més actiu, dinàmic i on es promocionin la llengua i cultura catalanes.

De Nadal a Sant Sebastià, 25 dies hi ha

Avui a la tarda comença la Festa Major de sant Sebastià amb el pregó de la constantinenca Muntsa Alcañiz, el primer cercavila i els primers concerts. I aquesta nit finalment tindrem el banda i banda, per primer cop aconseguim fer un acte en el qual participen les dues societats històriques de Constantí sense arrossegar desavinences històriques ni etiquetes passades (passadíssimes!) de moda. A les 11h de la nit podem anar al concert de Quico Pi de la Serra a la sala del Sindicat, i tot sortint enfilem les escales de la sala del Casino per escoltar, a partir de dos quarts d'1, en Carles Belda i el Conjunt Badabadoc, de l'un a l'altre i de l'altre a l'un amb naturalitat, així és com ha de ser.
El punt culminant de la festa major, com passa amb totes les festes majors del nostre país serà el dimarts dia 20, quan després d'haver-les beneït es repartiran les tradicionals coques, baixarem pel carrer Major darrere el Ball de Pastorets i els gegants del poble, hi haurà ballada de sardanes davant de l'ajuntament, i tots plegats anirem a picar al vermout de davant de la casa parroquial. Abans però ens hauran despertat unes matinades que repetim des de fa més de 20 anys, i els dies anteriors podem gaudir de xerrades, exposicions, mostres, gimcanes, xocolatades, partits de futbol, teatre i festes de tota mena que mostren un teixit associatiu Constantinenc cada cop més ric i actiu.
No he parlat de les distincions honorífiques, no cal, enguany les llegeixo i no hi veig ningú que no se les mereixi, felicitats!

Perdem el carro

Arraconat al fons d'una cambra ensorrada aquest carro de pagès porta anys esperant el seu final oblidat per aquells que l'utilitzaven fa moltes llunes, ara ja rep només visites d'algun vagabund que perdut pel terme de Constantí es troba davant l'ara fantasmagòric mas de Barberà. L'esguinça d'alguna banda per fer el foc que l'escalfarà durant la nit freda, i l'endemà tornarà a marxar deixant el que havien estat pintures modernistes una mica més emmascarades, ignorant que ha dormit i s'ha escalfat en una cambra guarnida molt possiblement per un dels pintors més reconeguts de les nostres contrades.



Aquesta fotografia és una de les meves preferides de les que sortien al llibre dels Masos de Constantí que es va publicar fa 3 anys, però avui la mateixa imatge seria impossible de reproduir. La degradació dels masos és imparable, la seva desaparició és directament proporcional al creixement dels polígons industrials que els envolten, els integren o directament els arrasen. Els robatoris en busca de ferralla els desmantellen de les eines històriques utilitzades pels masovers que no fa tants anys els habitaven, s'enduen els panys, la baranes i tot allò que es pugui aprofitar per vendre.
Mentrestant com gegants entremig dels arbres, els masos descansen esperant el miracle de la recuperació, esperançats com a mínim de seguir en la memòria d'aquells que algun dia en van admirar la seva grandiositat i esplendor, o d'aquells que ens entestem en furgar en les nostres arrels.

Va de pastorets !

De poble se'n ha de ser, però també se'n ha d'exercir, i enguany Constantí recupera un dels actes més tradicionals i que s'havia perdut els últims anys pel mal estat de la Sala Parroquial, i la poca activitat del grup de teatre.
La iniciativa va sorgir d'un dels molts projectes de la junta actual del Casino de Constantí, de la qual forma part Joan Reig, que ha fet de director de l'obra. El projecte és ja un èxit en la venda anticipada d'entrades, però l'èxit més gran es troba en el simple fet de poder penjar el cartell anunciant de nou la representació dels Pastorets de Constantí.
La cita serà avui i demà, a les 19 h al Casino de Constantí.

A la mateixa hora, els matexos dies, i a només uns quilòmetres de distància faré la meva segona incursió al món del teatre nadalenc actuant als Pastorets de Tarragona, en la versió pelacanyes d'en Josep Bargalló que cada any interpreta la companyia La Golfa (més coincidències!) al Teatre Metropol. Una versió on el nen Jesús neix precisament a Constantí, més concretament a Centcelles, després de passar per Reus i que els en fessin fora... ganxets...

Festa'ls, el retorn

Cansats de les festes de Cap d'Any a preus astronòmics, no vam trigar gens ni mica a donar el si quan ens van proposar d'escenificar el retorn dels Festa'ls a la festa de Cap d'Any del Cau Alverna de Tarragona. El local estava mig desmantellat, però poder tocar als Caputxins abans del desallotjament definitiu de l'Alverna i amb tots els caps i amics, va ser un plaer. No més de 50 persones van poder-nos sentir de nou, però podem dir que va ser una gran nit, molt millor del que cabia esperar. Més de mig any després de l'últim concert, Festa'ls torna posant una marxa més a les cançons i al projecte.

Ens veiem de concerts!!