




El passat cap de setmana les eleccions basques i gallegues ens van tenir enganxats al televisor, dues nits electorals atiades per uns resultats ajustats i en alguns casos inesperats que deixen una situació molt clara a Galícia, i un mapa ple d'incògnites al País Basc.
No puc fer més que lamentar el canvi que s'ha produït a Galícia. Més enllà de bones notícies en camps com la llengua, la cultura o el medi ambient, no puc valorar si realment s'ha produït el gir que els gallecs reclamaven fa 4 anys, però resulta evident creure que les coses s'haurien pogut fer millor quan veiem que amb unes dades de participació històricament altes, la gent s'ha mobilitzat sobretot per suspendre la primera experiència de govern d'esquerres i galleguista.
Molt diferent és la situació al País Basc, sobretot pel fet que es tracta d'unes eleccions esbiaixades des del principi. La prohibició a la participació de D3M, la nova marca de l'esquerra abertzale, ha significat un rebombori electoral respecte d'anteriors comicis, ha portat més de 100.000 persones a l'opció de vot nul, i ha recol·locat 50.000 vots entre altres marques. La llei de partits (aprovada amb els vots a favor del PP, el PSOE i CiU entre d'altres) retalla els nostres drets individuals, converteix milers de persones lliures en sospitosos, i pren a gran part del moviment independentista basc l'opció de la via democràtica.
La primera conseqüència s'apreciava la mateixa nit de les eleccions, pèrdua de la majoria nacionalista a l'hemicicle basc, objectiu complert. La segona és més que possible, Patxi López serà el futur lehendakari amb el suport del PP i UPyD, el partit ultra nacionalista espanyol de Rosa Díaz.
Serà doncs, una gran oportunitat per comprovar com els dos partits majoritaris espanyols, que porten anys augmentant la tensió entre uns i altres, i que abans de les eleccions s'han escridassat com poques vegades abans havíem pogut veure arrel de les denúncies del jutge Baltasar Garzón, deixen de banda totes les diferències que els separen històricament, aparquen els eslògans, el "si tu no vas ellos vuelven" entre d'altres, per començar a buscar grans ponts de diàleg, interessos comuns, i sobretot un objectiu, obtenir el poder com sigui. Serà difícil trobar una justificació a un pacte d'aquestes característiques que vagi més lluny de l'espanyolisme pur i dur. Un pas més cap al camí de la bipolarització basca, empès precisament per aquells que tant la criticaven fa 4 anys quan es va signar el pacte nacionalista basc.