Encara sento l'olor de l'alfàbrega, però Sant Magí ja ha passat. Ens queden els records d'una festa major fantàstica i plena d'activitat.
I això que enguany no vaig començar a viure-la fins al dia 17 a les 12 de la nit, tot just quan baixava de Saperia (al Pallars) fins a Sant Magí de Brufaganya per deixar a mon germà entre els portadors de l'aigua. L'ambient que s'hi respirava certament em va captivar, queda apuntat a la llista de coses pendents a fer.
Un assaig (de Sant Fèlix, una altra gran festa major que ja arriba) em va fer arribar uns segons tard al pilar de salutació de l'aigua, però a partir de llavors la festa ha estat un non-stop fins ahir ben tard.
El 19, dia de festa grossa, va començar ben d'hora. A les 7 del matí arrencàvem unes matinades amb certs problemes de coordinació, molts grallers i un gran ambient. Esmorzar tradicional a casa del Toni i als castells.
La diada de sant Magí va ser d'aquelles que fan història. Una gentada amb camisa lila va envair la mítica plaça de les Cols, amb la Catedral de fons d'escenari i un ambient selecte d'aquells que només les places que les han vist de tots colors adquireixen amb el pas de molts anys.
Sortíem de 5 de 8, una aposta segura vist el primer tram de temporada. Descarregat no sense treballar-lo de valent. Ja sigui pel pendent de la plaça, per la calor, o pel fet d'obrir foc, el fet és que ahir va ser un dia de castells exigents. Acte seguit els matalassers estrenen el seu 2d8 amb folre, molt maco tot s'ha de dir.
La diada d'ahir va recordar les més boniques de Valls, en les quals les dues colles es van reptant castell a castell superant-se a elles mateixes. Començava la segona ronda i ja s'havien sentit els primers crits d'ànim a les diferents colles, de fet ahir tots vam cridar bastant. Bon senyal. Vam encarar el 3d9f amb molta tranquil·litat, a la pinya es respirava seguretat, molt lluny queden aquelles diades on el "rum rum" se sentia gairebé més que les gralles. Tot i portar dos peus a sobre no vaig patir gens, fins a la carregada, llavors va començar el castell de veritat, sofert fins que tothom va ser a terra, amb l'adrenalina al màxim i la feina mig feta.
Tot seguit va ser el torn dels matalassers, a la tercera va anar la vençuda i el castell va començar a pujar. Molt sòlid fins a l'aleta i realment èpic a la baixada davant la meva pròpia cara d'incredulitat. Quin Sant Magí, maree!!
Per acabar-ho d'arrodonir, 2d8 amb folre, el 3er de l'any, sota un sol de justícia. Una gran diada que es podria resumir en "tothom content", també les colles petites de la ciutat van fer un gran paper, arribant a la gamma de 7 i mig.
A la tarda processó de sant Magí. La primera sortida important dels nous grallers de l'Esperidió, amb els gegants de la Ciutat per començar de la manera millor. Molt bon rotllo amb els geganters, mítics gitanos de la part alta, i amb la resta de grallers, quant queda per Santa Tecla??
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada