Primer assaig de castells

El passat divendres vam tornar a obrir els llums del local del Cós del Bou i es va omplir de gent com si no haguessin passat tots aquests mesos de desconnexió castellera. L'assaig va mantenir el bon ritme que va imposar la dinàmica de la temporada passada, i només la necessitat de fer petar la xerrada amb aquella sensació pròpia de la tornada a l'escola va fer cridar una mica més del compte a l'Eusebi a l'hora de cantar les pinyes.
Per ser un primer assaig es va anar molt més lluny de la mera presa de contacte amb proves impensables per algú com jo que, sent el primer dia, hi anava a veure-les venir. Proves de 8, i sobretot la del 3 de 9, amb folre inclòs, van ser un èxit per elles mateixes, però el veritable triomf és la quantitat de gent que es va aplegar a l'assaig, la gran majoria de les camises donades l'any passat hi eren, i fins i tot algunes cares noves. El bon paper de l'any passat té la seva recompensa, la colla es rejoveneix, els ànims s'aixequen, i hem posat el llistó de partida uns quants esglaons més amunt que al març del 2008. Les expectatives doncs, són immillorables.

per sobre de tot, són espanyols

eleccions des de la distància

El passat cap de setmana les eleccions basques i gallegues ens van tenir enganxats al televisor, dues nits electorals atiades per uns resultats ajustats i en alguns casos inesperats que deixen una situació molt clara a Galícia, i un mapa ple d'incògnites al País Basc.

No puc fer més que lamentar el canvi que s'ha produït a Galícia. Més enllà de bones notícies en camps com la llengua, la cultura o el medi ambient, no puc valorar si realment s'ha produït el gir que els gallecs reclamaven fa 4 anys, però resulta evident creure que les coses s'haurien pogut fer millor quan veiem que amb unes dades de participació històricament altes, la gent s'ha mobilitzat sobretot per suspendre la primera experiència de govern d'esquerres i galleguista.

Molt diferent és la situació al País Basc, sobretot pel fet que es tracta d'unes eleccions esbiaixades des del principi. La prohibició a la participació de D3M, la nova marca de l'esquerra abertzale, ha significat un rebombori electoral respecte d'anteriors comicis, ha portat més de 100.000 persones a l'opció de vot nul, i ha recol·locat 50.000 vots entre altres marques. La llei de partits (aprovada amb els vots a favor del PP, el PSOE i CiU entre d'altres) retalla els nostres drets individuals, converteix milers de persones lliures en sospitosos, i pren a gran part del moviment independentista basc l'opció de la via democràtica.
La primera conseqüència s'apreciava la mateixa nit de les eleccions, pèrdua de la majoria nacionalista a l'hemicicle basc, objectiu complert. La segona és més que possible, Patxi López serà el futur lehendakari amb el suport del PP i UPyD, el partit ultra nacionalista espanyol de Rosa Díaz.
Serà doncs, una gran oportunitat per comprovar com els dos partits majoritaris espanyols, que porten anys augmentant la tensió entre uns i altres, i que abans de les eleccions s'han escridassat com poques vegades abans havíem pogut veure arrel de les denúncies del jutge Baltasar Garzón, deixen de banda totes les diferències que els separen històricament, aparquen els eslògans, el "si tu no vas ellos vuelven" entre d'altres, per començar a buscar grans ponts de diàleg, interessos comuns, i sobretot un objectiu, obtenir el poder com sigui. Serà difícil trobar una justificació a un pacte d'aquestes característiques que vagi més lluny de l'espanyolisme pur i dur. Un pas més cap al camí de la bipolarització basca, empès precisament per aquells que tant la criticaven fa 4 anys quan es va signar el pacte nacionalista basc.