Abandonem un altre any, un 2010 que ha tingut coses dolentes i moltes coses bones, però se'ns dubte ha estat un dels anys que més m'ha ensenyat i m'ha fet viure. Puc dir que no ha estat un any més sinó un any important per molts moments que recodaré sempre. Balanç positiu i esperançador de cara al 2011 que ja arriba. Som-hi!
http://www.youtube.com/watch?v=U3-odKCyjio
divendres, 31 de desembre del 2010
divendres, 24 de desembre del 2010
Una Vida de Pets, avui en fan 25!
Som a 24 de desembre, Bon Nadal i totes aquestes històries. Comprarem torrons per fer cagar el tió, trobarem els amics i les amigues que fa dies que no veiem, ens reunirem amb la família, passarem fred i segurament aquesta nit, com tantes altres nits de nadal, anirem a la missa del Gall, a Reus menjaran pà foradat i a Tarragona encendran el Salomonet de matines. A Constantí però tenim un altre aniversari per cel·lebrar.
Fa 25 anys jo tenia 9 mesos i 21 dies, molt probablement dormia cap per amunt al bressol que ma mare, embarassada del Jordi, havia preparat a la casa nova al final del carrer Major. Aquell vespre al mateix carrer però més amunt Joan Reig, Lluís Gavaldà i Falin Càceres entre d'altres feien el primer concert d'Els Pets.
Naturalment això m'ho han explicat, amb prou feines recordo el pit de ma mare com per saber quina era l'actualitat constantinenca de l'època... Mesos després a Bràfim, mon pare i altra gent implicats amb la UP organitzaven un dels primers concerts més recordats, on jo amb prou feines caminava, i mon germà dormia en una cistella, mentre veia com el pare carregava aquips de so amunt i avall. El primer record dels Pets que tinc, més enllà de saber qui eren i veure K7's al cotxe del tiet Lluís, o molta gent estranya a les trobades de fans que envaïen el poble, es remonta a l'estiu de l'any 1995. Els Pets recorrien el territori omplint les places per allà on anaven, però el concert que havien de fer a Constantí, a la Pista d'Estiu, era especialment esperat per la gent del poble.
Amb 10 anys mons pares em van regalar una entrada (ara penso que potser era seva, els nens tant petits pagaven?), la recordo molt gran blanc i vermella i amb algunes lletres negres. La tarda d'aquell dia era al tros amb mon germà i un amic, des d'allà véiem el campanar de l'església mentre sentíem com des de la Pista els tècnics provaven els instruments pel concert de la nit, vam agafar les bicicletes i ens hi vam arribar. Aquell dia vaig anar al primer concert d'Els Pets de la meva vida (en que era conscient de ser-hi) i puc dir que me'l vaig passar amunt i avall, l'únic que veia eren cames i més cames, molt de soroll, molta festa i un gran esdeveniment amb els amics. Anys més tard vaig descobrir que la Pista d'Estiu és 10 vegades més petita del que em va semblar aquell dia!
Un any més tard el Tió de ca Gabriel em va cagar un doble K7 del Vine a la Festa, que va ser el primer disc meu, meu, que vaig tenir. Quan he estat més gran he descobert a casa la discografia completa amb discs de vinil, però això ja és cosa de mons pares. Aquell K7, és sens dubte el que més he escoltat de la meva vida, fix als cotxes de la família durant anys, em se fins i tot les respiracions, els crits de la gent, un disc brutal!
Després d'això han vingut centenars de concerts, amb la colla de Constantí, el Natxo, el Font, el Lopes, l'Arcadi, els amics de classe... Recordo els pares acompanyant-nos a concerts a Valls, Vila-seca, Tarragona, Reus i per tot el Camp de Tarragona i recollint-nos després hores més tard. Va arribar el disc de Bon Dia i llavors ja me'ls trobava a tot arreu. La bogeria havia començat i qualsevol cosa que fos relacionada amb ells ens tenia allà, primer amb estelades, i quan això ja era majoritari, amb banderes de Constantí. Això ens va portar a fer de públic al Liceu al Rock'n'Cat, a anar amb el tractor plè de gent fins a un concert de Reus pel DVD "Això és espectacle", a fer autèntiques bogeries de quilòmetres tant bon punt vam tenir el carnet de conduir, a fer més i més pilars als concerts, o cues per ser els primers de comprar els discos nous.
Hi ha èpoques en que els Pets em porten records molt concrets. De l'època en que era més petit em recorden molt la lliuta dels pagesos per l'avellana al nostre territori, més endavant representen la identificació amb el poble i els primers passos de militància política, després eren els estius de festivals de rock, i més recentment els recordo lligats per sempre als millors amics que tinc i que hi són i d'altres que no com en Lluís Barrera.
Els Pets han acompanyat les primeres gresques, les festes majors més mítiques, les primeres nòvies, els primers desenganys, han estat la banda sonora d'estius i hiverns, de moments àlgids i d'aquells més tristos, han estat objecte de molts regals fets i rebuts. No hi ha jo sense Pets, formen part de la meva pell, i també de la de molts dels que vam néixer, ja no només l'any 1985 com ells, sinó unes quantes generacions per sobre i per sota.
Som de Constantí, Camp de Tarragona, Països Catalans, i si... del poble d'Els Pets.
Fa 25 anys jo tenia 9 mesos i 21 dies, molt probablement dormia cap per amunt al bressol que ma mare, embarassada del Jordi, havia preparat a la casa nova al final del carrer Major. Aquell vespre al mateix carrer però més amunt Joan Reig, Lluís Gavaldà i Falin Càceres entre d'altres feien el primer concert d'Els Pets.
Naturalment això m'ho han explicat, amb prou feines recordo el pit de ma mare com per saber quina era l'actualitat constantinenca de l'època... Mesos després a Bràfim, mon pare i altra gent implicats amb la UP organitzaven un dels primers concerts més recordats, on jo amb prou feines caminava, i mon germà dormia en una cistella, mentre veia com el pare carregava aquips de so amunt i avall. El primer record dels Pets que tinc, més enllà de saber qui eren i veure K7's al cotxe del tiet Lluís, o molta gent estranya a les trobades de fans que envaïen el poble, es remonta a l'estiu de l'any 1995. Els Pets recorrien el territori omplint les places per allà on anaven, però el concert que havien de fer a Constantí, a la Pista d'Estiu, era especialment esperat per la gent del poble.
Amb 10 anys mons pares em van regalar una entrada (ara penso que potser era seva, els nens tant petits pagaven?), la recordo molt gran blanc i vermella i amb algunes lletres negres. La tarda d'aquell dia era al tros amb mon germà i un amic, des d'allà véiem el campanar de l'església mentre sentíem com des de la Pista els tècnics provaven els instruments pel concert de la nit, vam agafar les bicicletes i ens hi vam arribar. Aquell dia vaig anar al primer concert d'Els Pets de la meva vida (en que era conscient de ser-hi) i puc dir que me'l vaig passar amunt i avall, l'únic que veia eren cames i més cames, molt de soroll, molta festa i un gran esdeveniment amb els amics. Anys més tard vaig descobrir que la Pista d'Estiu és 10 vegades més petita del que em va semblar aquell dia!
Un any més tard el Tió de ca Gabriel em va cagar un doble K7 del Vine a la Festa, que va ser el primer disc meu, meu, que vaig tenir. Quan he estat més gran he descobert a casa la discografia completa amb discs de vinil, però això ja és cosa de mons pares. Aquell K7, és sens dubte el que més he escoltat de la meva vida, fix als cotxes de la família durant anys, em se fins i tot les respiracions, els crits de la gent, un disc brutal!
Després d'això han vingut centenars de concerts, amb la colla de Constantí, el Natxo, el Font, el Lopes, l'Arcadi, els amics de classe... Recordo els pares acompanyant-nos a concerts a Valls, Vila-seca, Tarragona, Reus i per tot el Camp de Tarragona i recollint-nos després hores més tard. Va arribar el disc de Bon Dia i llavors ja me'ls trobava a tot arreu. La bogeria havia començat i qualsevol cosa que fos relacionada amb ells ens tenia allà, primer amb estelades, i quan això ja era majoritari, amb banderes de Constantí. Això ens va portar a fer de públic al Liceu al Rock'n'Cat, a anar amb el tractor plè de gent fins a un concert de Reus pel DVD "Això és espectacle", a fer autèntiques bogeries de quilòmetres tant bon punt vam tenir el carnet de conduir, a fer més i més pilars als concerts, o cues per ser els primers de comprar els discos nous.
Hi ha èpoques en que els Pets em porten records molt concrets. De l'època en que era més petit em recorden molt la lliuta dels pagesos per l'avellana al nostre territori, més endavant representen la identificació amb el poble i els primers passos de militància política, després eren els estius de festivals de rock, i més recentment els recordo lligats per sempre als millors amics que tinc i que hi són i d'altres que no com en Lluís Barrera.
Els Pets han acompanyat les primeres gresques, les festes majors més mítiques, les primeres nòvies, els primers desenganys, han estat la banda sonora d'estius i hiverns, de moments àlgids i d'aquells més tristos, han estat objecte de molts regals fets i rebuts. No hi ha jo sense Pets, formen part de la meva pell, i també de la de molts dels que vam néixer, ja no només l'any 1985 com ells, sinó unes quantes generacions per sobre i per sota.
Som de Constantí, Camp de Tarragona, Països Catalans, i si... del poble d'Els Pets.
dimecres, 15 de desembre del 2010
15è aniversari, diada i Ball de Gralles d'Arreplegats!
Demà els Arreplegats de la Zona Universitària cel·lebren els seus 15 anys a la diada de l'Aniversari que es realitzarà a la facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (campus de la Diagonal). Són 15 anys d'un projecte al si de la comunitat universitària pel qual han passat centenars de persones que hi han posat temps i il·lusió, per aconseguir alçar castells cada cop més grans fins a aconseguir el respecte del mòn casteller convencional. Fites com el 4 de 8 o el Pilar de 7 amb folre i manilles han estat possibles gràcies al treball constant, la mentalitat positiva i al fet de no oblidar mai que, per sobre de tot, Arreplegats és una colla castellera amb tots els ets i uts.
Dels Arreplegats se'n poden aprendre moltes coses, la capacitat d'integrar gent nova a una velocitat vertiginosa n'és una, i és que el fet de comptar només amb membres de la comunitat universitària obliga a fer un relleu generacional gairebé anual, tothom ha d'estar preparat per prendre decisions i assumir responsabilitats ràpidament. És també, no cal negar-ho, un punt de trobada de molts castellers vinguts d'arreu de Catalunya que conflueixen a la gespa d'empresarials amb idees, mètodes i tècniques diferents, enriquint un treball que és seriós i persistent a tots els assajos. Però fugint d'alguns tòpics Arreplegats és també una gran escola, un gran centre de formació i punt de partida de bons castellers. En el temps que porto amb els de la camisa verd quiròfan he vist entrar molta gent sense colla que acaben vestint altres camises, d'exemples n'hi ha a desenes, tants que segurament és el perfil majoritari dintre la colla. Això afavoreix aquelles colles que o bé per situació geogràfica o bé perquè saben jugar-hi són capaços d'atreure aquests castellers (que per cert, assagen tot l'any) formats i "creats" a l'àmbit universitari.
Serà doncs un bon dia per veure grans castells, però també per passar grans estones. Després de l'actuació i el dinar hi haurà Ball de Gralles amb els grallers Canya d'Or a la Facultat d'Industrials de l'UPC.
Un gran dia per venir i participar!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)