Que no s'apague la llum!

Ahir a la nit la plaça de l'església es va tornar a omplir, fidel a un compromís que fa tres anys que es repeteix, de cadires, taules i moltes persones àvides de ser-hi presents. L'entorn és únic, la plaça està dominada per l'església de Sant Feliu i flanquejada pel carrer Major, baixa fins als peus d'aquella on hi trobàvem el castell que els borbons van destruir, formant un escenari "natural" que permet la sensació de recolliment que un concert així necessita.

Josep Romeu i Albert Domingo (baix) van encetar puntuals, a les 11.05 amb la seva música fresca i plena de força. El seu va ser un concert que feia temps que es gestava, més de dotze mesos enrere havíem tingut els primers contactes que es confirmaven cada cop que podíem xerrar. Va ser especialment gratificant poder portar un cantautor de la nostra comarca, en un d'aquells concerts que van creixent a mesura que passen les cançons fins al moment idoni de connexió amb la plaça que descobria en gran part, un nou referent de la cançó al nostre país.

A la mitjanit començava el torn de Feliu Ventura i Borja Penalba, amb tota la plaça ja plena de gom a gom, escales incloses, malgrat la prestesa de la convocatòria. Sentir els seus clàssics, que la gran majoria de la plaça seguia com un xiuxiueig, ens feia adonar de l'atreviment que ha estat proposar-li de participar en el nostre petit festival. Ho podem dir de tots els anys, però enguany especialment s'ha deixat el llistó molt alt. Per segon cop doncs, vam poder escoltar a Feliu Ventura al nostre poble, i és que no només pel nom el cantant de la Costera està connectat amb Constantí, també la seva ciutat, Xàtiva, com la nostra Vila va ser destruïda per defensar allò que és nostre enfront dels soldats que duien l'opressió.

És tot just el tercer any que la Golfa organitza la Nit de Cantautors, però l'ambient únic que s'hi respira l'han convertit en un dels millors moments de la Festa Major, un dels pocs llocs on podem veure plegada gent de totes les generacions, i un dels actes que acull més gent dels pobles del voltant. Curiosament, i al contrari del que pugui semblar per les programacions habituals de les festes majors, la major part de la gent que ahir ens visitava era gent jove, lluny dels tòpics sobre la música d'autor, evidencia que les percepcions sobre les preferències dels joves que tenen molts gestors culturals estan, si més no, esbiaixades o limitades.


Tot això no ha fet més que començar, avui a les 22h davant de l'Ajuntament, Correbars pel centre!


Bona Festa Major!

Comença l'ascensió de la JOVE

Som a dissabte 25 de juliol, és a dir, avui hi ha la primera de les dues actuacions que portem tant de temps esperant i que han de posar la Colla Jove de Tarragona a un lloc on fa anys que no trepitjàvem. Per arribar-hi però cal que avui fem un primer gran pas, col·locar el primer folre a plaça amb el dos de vuit, objectiu principal per aquesta diada de Vilallonga que avui encarem, avantsala d'unes Santes que poden ser espectaculars per les 3 colles que hi serem fent castells.

Tothom a plaça, han arribat els moments importants de la temporada!!

Montblanc 2009 o el retorn als orígens

Cada any queda més enrere aquell estiu en que amb uns amics de l'institut vam agafar el tren i vam pujar a Montblanc, al nostre primer Senglar Rock. Recordo que el viatge se'm va fer llarg, poc avesat al transport sobre vies, però estàvem envaïts per un estat d'ànim d'eufòria i il·lusió que augmentava a cada nova estació on el tren s'aturava i pujaven desenes de persones amb motxilles i estris de tota mena.
Teníem 15 anys, cosa que vol dir que en fa nou i n'han passat de tots colors però ahir, en veure la gent més petita que entrava per l'accés a l'Acamapada Jove no podia deixar de recordar el primer cop que jo mateix i en circumstàncies molt semblants entrava per la mateixa porta.

Aquest cop però, em mirava el festival des del punt de vista de qui participa en la seva organització. Mesos enrere s'havia pres la decisió de marxar de Sant Celoni on malgrat passar-hi quatre anys bons, no ens hi podíem sentir com a casa. Quedava doncs decidir on faríem cap aquest estiu, i l'opció Montblanc va ser la que vam defensar les JERC del Camp de Tarragona, entre d'altres, des de la primera reunió. Cal dir que no va ser la única, ni en molts mesos la primera o la segona, el nostre país sovint és massa "barcelocèntric" i el biaix, si es produeix, acostuma a estirar cap al nord.
Des de la marxa del Senglar Rock, Montblanc necessitava recuperar un espai semblant, un punt de trobada de joves, música i cultura, però el Camp de Tarragona no n'estava pas menys necessitat. Després de ser el llit de part del Senglar, i epicentre del rock català durant molts anys, l'Acampada Jove de les JERC ens permet tornar a liderar-ho. Aquest era el missatge, i així ho ha entès el territori acudint en massa a un festival que li oferia el millor cartell musical de l'any amanit de cultura, política i país.

Hem retornat a l'esperit xirucaire, el bon ambient i la simbiosi total del festival i la Vila, cal felicitar a tots els montblanquins per l'acollida, als acamapats per l'actitud sempre positiva i a l'organització per la feinada de fer-ho possible. Comentàvem amb un company de la Colla Jove de Tarragona el fet que la gent coneixia l'Acampada Jove amb el simple nom d'"Arbúcies" tant si es feia a un lloc com a un altre, crec que podem començar a parlar de "Montblanc" el millor festival politico-musical dels Països Catalans.