La fal·làcia de l'aigua

Si per alguna cosa s'ha caracteritzat la gestió del conseller Baltasar en la problemàtica l'aigua, ha estat per un seguit de tergiversacions a fí de marejar la perdiu i fer prevaldre els interessos polítics i econòmics per damunt dels interessos del territori.
Ara a TV3 es dediquen a mostrar-nos les mil meravelles de les dessalinitzadores, resulta que només gastaran un 1% de l'energia de tot el Principat, que regeneraran el fons marí i que fins i tot tindrem aigua per regar els geranis de la tieta. Mentrestant no hi arribem però, Francisco Baltasar (que gran la imitació del NODO amb l'arribada dels vaixells al programa del Clapés de divendres passat) ha portat aigua dels pous de Tarragona a la zona metropolitana.

Amb tot, a mi encara em venen al cap algunes reflexions...
- És curiós que de cop i volta tota l'àrea metropolitana hagi reduït tant el seu consum d'aigua, serà que només és qüestió d'imatge ?
- Després de tants canvis de plans, ara resulta que encara que plogui és impossible aturar la gran canalització per allargar el minitransvassament, malgrat que els pantans tinguin prou aigua per poder omplir piscines i regar camps de golf.
- Com pot ser que es tregui aigua dels pous del Tarragonès, si tothom sap que fa anys es va arribar a una situació de quasi salinització i que quan un pou es salinitza ja és irrecuperable cosa que els pagesos de la zona coneixen massa bé. Sabent això, em pregunto si l'aigua que transportaven els vaixells no ha estat des del primer moment la primera etapa del transvassament encobert de l'Ebre.
- Que algú m'expliqui per que quan es volia fer el PHN per part del govern del PP, el delta estava retrocedint per la falta de cabal del riu, i ara que l'aigua ha d'anar cap a Barcelona resulta que hi ha tant d'excedent.

Vist amb perspectiva la gestió de la crisi de l'aigua ja estat plena de mentides i mitges veritats, primer eren estaques desconegudes, transvassaments amb noms alternatius, vaixells amb aigua de dubtosa procedència, el delta de l'ebre ja no està en perill, etc. Molt més efectiu hauria estat encarar el problema de bon principi, formular un debat d'experts, potenciar la cultura d'estalvi d'aigua per part d'empreses i particulars, subvencionar sistemes de regadiu que rendibilitzin molt millor l'aigua, i regular la utilització d'aigua potable d'ús industrial.


Mentrestant la sensació creixent al Camp de Tarragona i sobretot a les Terres de l'Ebre, és que només es recorda el sud del Principat quan toca donar aigua, situar petroquímiques i nuclears, o per demanar cada 4 anys, un suport que cada cop menys gent donarà.

Alacant 08

No puc dir que he anat de Salses a Guardamar d'un sol cop, però si que puc dir que he anat de Molló a Alacant, 670 quillòmetres de Països Catalans en un dia. I és que després de passar uns dies d'allò més relaxants al pirinenc poble de Molló (al Ripollès) a casa d'una amiga mataronina, em va tocar agafar el cotxe fins a Constantí, i d'aquí cap a Alacant, on ens esperava la manifestació del 25 d'abril.

El canvi de paissatge va ser certament brutal, malgrat em pesi dir-ho, mai no havia estat més avall del cap i casal del País Valencià, i deixar de veure els mars de tarongers per endinsar-nos a l'aspre entorn del sud, va resultar certament xocant.
No puc dir que Alacant em meravellés de bones a primeres, però un cop ja ets a dintre entens que és una ciutat diferent, lluny dels grans edificis de la perifèria, el centre i la platja del Postiguet li donen una bellesa especial.

La manifestació si que va superar totes les meves expectatives. Sobretot quan dies abans, parlant amb amics de les JERPV i el Bloc Jove les perspectives de gent eren molt més baixes del que ens vam trobar finalment. Fins i tot abans de l'esperada arribada del tren Jaume I, que va tindre una "oportuna" averia a la catenària a l'alçada de Xàtiva, l'ambient era ja el de les grans ocasions.
Música, molta cridòria, molts blocs, pancartes i xumerri caracteritzen les manis valencianes, i a aquesta no li va faltar de res...

De tornada marxem abans, falta d'oli, el cotxe s'apaga, el cotxe no s'engega, Sagunt, asseguradora, grua, taxi, taxista xerraire, molta son,... i finalment tornem al centre dels Països Catalans, que com bé tothom sap, és Constantí.

El 2on que és el 3er Festejove, un èxit ahir a la nit

Ahir es cel·lebrava a la Plaça de les Escoles Velles de Constantí l'anunciat II FesteJove, molta gent dels que érem allà sabíem però que no era pas el segon concert amb aquest nom i per aquestes dates que es feia al poble. Fa tres anys les JERC de Constantí, i un grup de joves que acabaríem formant l'Associació de Joves la Golfa, ja vàrem organitzar un concert amb tres grups novells del Camp de Tarragona, dos dels quals del nostre poble. És evident però que els mitjans no eren els mateixos, nosaltres comptàvem amb el suport de l'entitat cultural el Casino, que ens deixava la sala, i vam haver de negociar amb penes i treballs un equip de so que no superés els 300 euros que esperàvem fer de barra.

El concert d'ahir era una altra història, organitzat per l'ajuntament de Constantí, amb mitjans econòmics gens limitats, hi tocava un grup amb experiència del Camp de Tarragona, i l'Orquestra Mitjanit, un valor segur per portar gent a les festes. Tot i que jo penso que si s'hagués fet al pavelló hagués estat molt més lluït (la plaça de les Escoles Velles es veu molt i molt gran), el concert va anar bé, se'ns va permetre, al resorgit Ball de Diables portar la barra, i hi va haver un bon ambient. Només per tot això, i pel fet de seguir congregant tants joves a un poble on fins fa pocs anys no era gaire habitual, ja podem dir que va ser un èxit.

Sembla però que l'any passat va ser l'últim en que es mantenia l'esperit inicial de convidar grups del poble a fer un concert. És el que passa quan actes com aquest passen a ser organitzats per un Ajuntament, que sovint se'n perd l'escència, el que no és tant normal però, és que també es perdi la memòria.



Imatge del I FesteJove al Casino de Constantí