Per la Candelera, al balcó la Senyera!

L'amic Adrià, pintor i gran valencià, m'enviava ahir un mail donant-me a conèixer un article publicat al bloc d'en Sergi Gómez i Soler. L'article promou una campanya per commemorar els 800 anys del naixement del creador dels Països Catalans, el rei Jaume I. A falta de només 2 dies per al dia, és una mica just, però la proposta és molt senzilla,
... penjar una senyera al balcó

"I no direu que no és unificadora la idea, que hi caben les estelades blaves i grogues, les blaves de València capital, les liles oficials baleàriques, les verdes de castellò, les blaugrana d'Elx, amb els castells d'Eivissa o Menorca, amb el Sant Jordi d'Alcoi... La cosa és que les quatre barres de l'estendard reial tornen a adornar el paisatge de la nostra grisa quotidianitat."


Jo penjaré la meva, i tu?

Nou projecte al Camp de Tarragona, molta il·lusió

Quan s'engega un projecte, es generen noves expectatives que esperem complir amb moltes ganes i molta il·lusió. Moltes gràcies a tots els que vau recolzar-nos al Congrés, als que ens deixeu una feina ben feta, i una adaptació molt fàcil, i sobretot moltes gràcies a tot l'equip que comença l'aventura, en Jordi Molinera, Secretari Organització i Finances, en Dani Rodríguez, Secretari d'Imatge i Comunicació, la Milvia Morera, Secretària de Formació i Acció Política, i la Rosa Siscart, Secretària de la Dona.
Ara toca començar a fer feina des de les JERC del Camp, amb l'ajuda de tota la militància per arribar encara més lluny, consolidar-nos a les comarques de l'interior, arribar a nous pobles i encapçalar les reivindicacions juvenils de les nostres comarques.

El pròxim 23 de Febrer ens veurem tots a la III Calçotada Independentista de les JERC Camp, que aquest any serà encara més gran, hi haurà calçots, el millor vi, i moltes declaracions impactants, com sempre. Mentrestant us convidem a venir al Tio Canya de Reus, o als diferents actes de la campanya Espanya és Fracàs .

Com anar al Japó i tornar

Aquest serà el nou documental que produirà TV3. La idea, concebuda per un gallec arribat a Barcelona per cursar estudis de Gestió Pública, i que ha tingut la sort de conviure a una casa antiga de Vallcarca amb un japonès amb orígens propers i molt llunyans a la vegada. En Kiro és net del senyor Llull, un català exiliat a Mèxic per la guerra civil espanyola. A Mèxic es va casar amb una noia mexicana i els dos, en veure que no es guanyaven la vida van emigrar cap al Japó. Allà van tenir una filla,i aquesta és la mare d'en Kiro, que ha tornat a Barcelona per estudiar estudis de periodisme i seguir la pista dels Llull. De seguida van trobar la casa on vivien, ara una productora els ajudarà a trobar tota la resta. Volta al món i torna al Born, que diuen! Estarem atents al documental, de ben segur serà molt interessant.

Sant Sebastià, coca i xocolata

Sant Sebastià és la festa major d'hivern de Constantí, la petita diríem. No hi ha tants concerts i actes com per Sant Feliu, però si que s'ha creat amb els anys una tradició que vivim cada 20 de gener, i això que ara ja no cal que ens saltem classes de l'escola. Després de matinades, veiem com un grup de dones ja s'han aixecat per començar a tallar la coca beneïda, fer xocolata i començar el dia del sant com toca. Després vindrà anar a la cera de l'Església, agafar la coca que el mossèn haurà beneït, ballada dels pastorets de Constantí, pica pica davant l'ajuntament i dinar familiar, senzill però constant. Xe que tenim un patró que és l'únic a qui deixen entrar a l'església gairebé ensenyant les vergonyes, cel·lebrem-ho!

La destradicionalització o com ballar sardanes amb botes de country

La destradicionalització o com ballar sardanes amb botes de country, és un fenomen molt conegut a l'àrea metropolitana. Valgui'm de menysprear a ningú o de ferir susceptibilitats, però vindria a ser un seguit d'actes fets amb total impunitat, amb aires de progre, que pretenen posar-se a l'avantguarda de la cultura tradicional del país, com ara fer diables amb xanquers i malabars, correfocs amb aires de circ oriental, cercaviles (passacarrers per a ells) amb cucs xinesos, vedets i bandes de trompetas i tambores (si no és en castellà no és el mateix), nanos amb batucades enlloc de gralles, o castellers pujant fent el pi, camises hawaianes i pantalons de ratlles (això per sort encara no he tingut el gust de veure-ho, la resta si), vulgars imitadors de la fura dels baus, convençuts portadors de la veritat i de la nova cultura neotradicional.

Si, si, costa de creure, jo un humil blocaire en la felicitat de la meva infantesa també ho creia impossible, els papes em portaven a Reus, Valls, Tarragona, l'Arboç, Vilafranca, Bellvei... i em pensava que ja ho havia vist tot... però no! Algun dia, algú molt cruel em va dir allò que de vilafranca en amunt tot és circu, pobret de mi que no entenia res. Però poc a poc l'ambient folkipijoprogre se'm va mostrar, i fins i tot m'ha portat a tocar algun cop a Barcino o voltants.

Tot anava bé, la vida seguia i no passa res, però avui he pogut veure i sentir amb els meus propis ulls i orelles que ja són aquí! Al meu propi poble, dintre i fora de l'ajuntament, han arribat els folkipijoprogres... auxili, noooo!!, el primer pas sembla que serà un grup de diables malabaristes, qui sap que ens pot deparar el futur, que Sant Feliu ens agafi confessats!





PD: S'ha de dir que també, de Vilafranca en amunt hi ha moltes coses tradicionals que mantenen l'esperit i que valen molt la pena, tant o més que les d'aquí, i precisament a aquests dono tot el meu recolzament. I... visca la cultura popular!!

(volia buscar-ne alguna imatge però, cal ser tant dur?)