El passat cap de setmana vaig poder assistir al Congrés de Joventut i Municipalisme que organitzava la Institució Joan Fuster al Prat de Llobregat, on es van aplegar joves , tècnics i regidors de diverses formacions polítiques dels Països Catalans per debatre en comú el futur i el present de les polítiques de joventut impulsades des dels ajuntaments del nostre país.
Més enllà de poder escoltar les experiències dels conferenciants, que ens van portar la seva visió d'un món que treballen cada dia, especialment interessants van ser les aportacions que es van fer als diferents grups de debat en que ens vam dividir tots plegats durant tot el dia. Tot i l'absència de les joventuts del Partit Popular que ens haguessin donat una visió certament interessant i diferent, la representació de cada opció era d'allò més àmplia i els debats van ser intensos. Tot i això no va costar gaire arribar a unes grans conclusions comunes, cosa que ens ha de fer pensar en la necessitat real de crear algun tipus de lobby juvenil per assegurar que les polítiques municipals per a joves tenen la importància que es mereixen reflectida tant en els pressupostos com en les competències dels regidors de joventut.
Fugir d'actituds paternalistes, impulsar l'autoorganització dels Consells de Joventut, vincular la participació ciutadana amb accions reals i decisions vinculants, o arribar a aquells joves que es desinteressen ja no només per la política sinó per la pròpia gestió dels seus interessos a través d'instituts o locals d'oci,... és una mostra de la gran quantitat d'idees que van sortir de la confrontació d'vivències i models. Una experiència plena de fruits, que ben aviat s'hauria de repetir.
Més enllà de poder escoltar les experiències dels conferenciants, que ens van portar la seva visió d'un món que treballen cada dia, especialment interessants van ser les aportacions que es van fer als diferents grups de debat en que ens vam dividir tots plegats durant tot el dia. Tot i l'absència de les joventuts del Partit Popular que ens haguessin donat una visió certament interessant i diferent, la representació de cada opció era d'allò més àmplia i els debats van ser intensos. Tot i això no va costar gaire arribar a unes grans conclusions comunes, cosa que ens ha de fer pensar en la necessitat real de crear algun tipus de lobby juvenil per assegurar que les polítiques municipals per a joves tenen la importància que es mereixen reflectida tant en els pressupostos com en les competències dels regidors de joventut.
Fugir d'actituds paternalistes, impulsar l'autoorganització dels Consells de Joventut, vincular la participació ciutadana amb accions reals i decisions vinculants, o arribar a aquells joves que es desinteressen ja no només per la política sinó per la pròpia gestió dels seus interessos a través d'instituts o locals d'oci,... és una mostra de la gran quantitat d'idees que van sortir de la confrontació d'vivències i models. Una experiència plena de fruits, que ben aviat s'hauria de repetir.
