Mentre a Constantí tot el poble s'aplegava a la "cera de l'Església" per inaugurar la nova façana de l'edifici més emblemàtic de la vila amb grans festes, jo estava a uns quants quilòmetres més al nord, concretament a Vilafranca, participant al 16è dia del Graller.
Ja fa tres anys, que tinc l'oportunitat d'anar-hi, allà va ser on vaig tocar per primer cop com a graller-canya d'or, i més enllà de la tensió de tocar davant de mig món graller, sens dubte el bo i millor de cada casa, l'ambient és immillorable, i és el tret de sortida oficial a la temporada forta d'activitat grallera i cultura popular en general.
He de confessar que enguany si hagués pogut triar hauria estat a Constantí, no es veu cada dia actuar la teva colla castellera per primer cop (si no vaig errat) al poble d'on ets, respirar l'ambient de les grans cites, escoltar els parlaments, tocar, treure els gegants, comentar la jugada amb tothom reunit a les escales de l'església. La veritat és que el dia ha començat rúfol, ja de camí cap a Vilafranca m'he trobat un xàfec descomunal a l'autopista, per sort de seguida ha escampat i tant a la capital del Penedès com al bell mig del Camp de Tarragona han pogut gaudir del sol.
Tot i això, finalment torno extasiat de Vila, content d'haver-hi pogut ser, sobretot a l'auditori de l'Escola de Música per sentir el concert per a gralla i piano que ens han servit el Jordi Mestres, el Jaume Aguza, l'enhorabona, com hem gaudit! Tant debò es pugui repetir aviat ben aprop.
