Santa Tecla continua avançant!

I poc a poc va arribant el gruix de les festes entre molts actes que no per situar-se als preàmbuls són menys importants ni tenen menys èxit. En l'agradable funció de guia de les festes que he estat fent durant un parell de dies a uns amics del País Valencià apassionats de la cultura, les festes i tot el que tingui a veure amb el país que ens acull, m'he trobat explicant el que significa i representa per a nosaltres, per a la ciutat i per a la història tot el que envolta i compon la festa. Ahir a ser el torn de l'actuació castellera de les festes i la Santa Tecla petita.

El seguici de la canalla va anar molt i molt bé, la impressió és que hi havia més gent que altres anys i tots els que van sortir al carrer ho van fer amb moltes ganes de començar les festes tradicionals de la ciutat de la millor manera possible. El dia abans vaig poder veure la baixada de l'Aligueta, la Mulasseta i el Lleonet per les escales de la Catedral a l'estil de les bèsties més grans que encara reposen a la Casa de la Festa esperant el seu torn. La "baixadeta" va ser tot un èxit de gent i d'ambient, només podria criticar el fet que la Mulasseta ballés al so d'una xaranga ja que els grallers la sabem fer ballar com ningú i podem fer tanta festa com la resta de grups que l'acompanyen.

Els Grallers de l'Esperidió vam acompanyar el Ball de Gitanes petit tal  i com farem els dies 22 i 23 amb el ball dels grans. Això em va permetre veure i escoltar els parlaments "adaptats", però no per això menys punyents i divertits, del Ball de Gitanesa l'espera dels parlaments dels grans que podrem seguir el dia 22 a la nit. Passar tocant per primer cop per la baixada de la Misericòrdia i pel Pla de la Seu ple de gent van ser símptomes clars que això ja ho tenim aquí.

Dissabte vam fer el nostre ja tradicional concert a l'envelat de la Plaça Verdaguer, convidats per la Xarxa Sanitària Santa Tecla, en el qual vam tocar peces de tot tipus i èpoques i ens vam sentir d'allò més còmodes. I divendres vam participar al Ball de Gralles dels grups locals que es va acabar massa d'hora pel meu gust, just quan l'ambient a la Plaça dels Sedassos començava a animar-se com toca. Un altre any el podríem obrir als grups que venen a tocar d'altres pobles i fer més flexible el nombre de peces de repertori, però això ja ho deixarem per l'any vinent.

Pel que fa als castells va ser una diada ben estranya, vaig sortir de la plaça molt esgotat, després de 5 folres muntats i un sol asfixiant, i amb la sensació que no havíem aconseguit els nostres èxits per petits detalls, però malgrat tot vam aconseguir descarregar dos grans castells i les nostres possibilitats segueixen intactes per a tots els objectius que ens volguem plantejar. Fer la tripleta hauria estat el més desitjable i se'ns dubte ens hauria reforçat la moral de cara als reptes que venen, però sortíem de plaça sabedors del nostre potencial i que amb una mica de sort i tot el treball (paraula de moda, Tr-avall!) acumulat ens en sortirem.
De la resta de colles em queda felicitar a la Vella, que després d'un Sant Fèlix decebedor i que augurava un final de temporada difícil, van saber situar-se allà on els pertocaria per nivell i per història. Tot i que potser van unes setmanes tard, confiem en que sabran aprofitar cada assaig per cremar etapes més ràpid que la resta. Tot i que vista l'actuació dels verds ahir n'hauran de cremar moltes, castells fets amb solvència, proves de folres que són gairebé manilles, un 4 amb l'agulla insultant i un pilar preciós fruit de tot un any anterior de moltíssima feina. Quan penso en el concurs i les possibilitats de la Vella, veig que només començarà a haver-hi joc si són capaços de descarregar el 4 de nou amb l'agulla i el 5 de nou amb folre, a partir d'aquí i del Pilar de 8 amb folre i manilles comença la batalla dels castells nets o bé el monstre de deu pisos. O això o una sotragada dels verds poc probable per la Mercè, una fita que els rosats podran abastar ?? molt, molt difícil...
L'última colla que queda per repassar són els matalassers en un dia en que tot es va girar de cul. Fer castells de nou o el 5 de 8 no és gens fàcil, això valoritza el 3 que van carregar per Sant Magí, però també tots els castells que hem fet a la Jove aquest any. Ahir el 5 de vuit no es va mostrar tant ferm com el de la Diada i va petar quan la canalla ja sortia i quan els Xiquets són més eficaços en les situacions límit, una llàstima. Això va marcar la seva diada, que es va acabar amb una caiguda molt lletja de 2 de vuit amb folre. Esperem que no mermi les seves opcions de cara a Santa Tecla i sobretot de cara al Concurs de Castells. Tarragona necessita i ha de tenir per ambient casteller i història dues colles punteres i que puguin bastir castells de 9 amb regularitat, i l'èxit dels uns fa més gran el dels altres. Ànims!