Diumenge passat la candidatura que formàvem uns quants amics i jo per al Congrés Regional de les JERC del Camp de Tarragona es va quedar a dos vots de ser la nova executiva regional. Dos vots que en realitat no són res, dos encostipats, aquell o l'altre que no ha pogut venir, però el que és més important és que podem estar contents de qui ens va votar, perquè són aquells amb qui hem compartit aquests dos anys de manera més intensa engegant mil i un projectes vells i nous, treballant colze a colze per l'independentisme al Camp de Tarragona. Són gent que se que veuré aviat, a les assemblees regionals, participant als actes de les seves seccions locals, i sobretot en el dia a dia de la cultura, l'associacionisme i la política de carrer. Ells són el famós ADN de les JERC del Camp, el pinyol de la regional i seguirant sent-ho perquè són el futur i estic molt content d'haver tingut el seu suport. Irremeiablement d'aquí a dos anys arribarà el seu moment, per tant és hora d'aprendre'n i formar-se.
Sempre és bo l'aire fresc i nou, arriba el torn d'en Jordi Molinera i desitjo que ho faci tant bé o millor que nosaltres, de preparació, motivació i experiència no en faltaran. Diumenge vam veure molta gent que feia anys que no estaven actius i fins i tot vam descobrir cares noves, només la recuperació de l'Eloi per a la regional ja és una fantàstica notícia. Hem de saber aprofitar aquest moment doncs per impulsar tot el projecte, no és el moment de les desaparicions perquè el suport començava diumenge i s'acaba d'aquí a dos anys, jo donaré tot el meu, i confio que tots farem el mateix.
És l'hora de nous projectes, de recuperar aquells que estan a mitges i de seguir treballant per tot allò en que creiem. Però mentre rumio què fer amb aquest espai de cervell que ha quedat pendent d'ocupar, vull felicitar a la nova executiva on per sort hi tinc quatre amics, l'Albert, l'Eloi, la Natàlia i el Jordi i animar-los a satisfer totes les expectatives generades. I com no, una abraçada molt forta i tot el reconeixement del món pels que heu dut el pes aquests anys, Maria, Gerard, Núria, Yago, Glòria, Cesc, Jordi, i alguns que em deixo.
Resom-hi, no ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada