Recolzar les seleccions catalanes i el seu reconeixement internacional m'ha portat durant tota aquesta setmana a seguir amb un interès creixent un esport al qual no havia fet mai massa cas, fins a tal punt d'anar gairebé cada dia fins al Pavelló Olímpic de Reus per animar una selecció catalana de futbol sala que des del primer moment em va captivar.
Gràcies a l'existència de la Federació Internacional de Futbol Sala, (federació independent de la FIFA) la federació catalana ha trobat un nou forat per on treure el cap, i poder disputar parits internacionals tal com hauríem de poder fer si el nostre país es trobés en una situació de reconeixement internacional normal.
Catalunya va donar la sorpresa derrotant seleccions a priori favorites com ara Rússia o Austràlia que, per exemple, havia fet una preparació de 4 mesos per al Mundial, amb gira sud-americana inclosa. Un grup de grans jugadores ens va impressionar des del primer moment amb un joc ràpid i efectiu, que va arribar al seu màxim exponent derrotant per 4-0 a Galícia en la final més inesperada.
Ens hem de felicitar per l'èxit de les nostres seleccions a nivell internacional, però també a nivell de casa nostra ja que si bonic va ser el moment de recollir la copa i sentir els Segadors senyeres en mà, encara ho va ser més veure el nivell d'identificació amb la selecció i amb el país de tota l'afició catalana vingués de Reus, de l'Hospitalet, o de Colòmbia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada