El dret de decidir

Fa més d'un any i mig, milers de persones sortíem al carrer darrere d'una pancarta on reclamàvem el Dret de Decidir, el sentiment després d'haver pogut formar part d'aquella fita històrica, és que realment la societat catalana responia a l'embat que se'ns proposava des de l'estat espanyol. Malauradament la hipocresia d'alguns polítics ens portava després a aprovar en referèndum un estatut retallat, del qual molts ja es començaven a queixar abans de ni tant sols haver-lo començat a aplicar.
Ahir, en una gran demostració de protagonisme personal, el senyor Mas ens proposava un altre cop reclamar el Dret de Decidir. I jo em pregunto, quina credibilitat té en Mas, després d'haver estat el líder de la gran renúncia a l'estatut aprovat al parlament de Catalunya. Líder d'un partit que es mostra clarament no independentista, jugant amb una ambigüitat que pot donar a entendre el que més convingui en cada cas. La impressió que dona és que CiU només vol el Dret de Decidir per obtenir 4 competències més de l'Estat, i l'únic que aconseguirà és cremar un altre cartutx en el camí cap a la independència, com ja va fer quan va pactar l'Estatut de mínims directament amb en Zapatero.

Per demostrar que realment la societat catalana continua activa, ens hem d'emplaçar tots a trobar-nos el dia 1 de Desembre sota el lema "Som una nació i diem prou! Tenim el dret a decidir sobre les nostres infraestructures".